RELACIÓ TUTOR-FAMILIES (REFLEXIÓ D’ UN TUTOR)
Aquesta experiència es fruit, tant de la meues vivències com a tutora, quan he treballat a primària o al primer Cicle d’ Eso, així com de les sessions dedicades amb la meva tutora de pràctiques i els tutors del dos grups de 1r. D’ ESO, per a preparar la reunió inicial de pares.
C.C. Carmelites
miércoles, 30 de noviembre de 2011
martes, 29 de noviembre de 2011
La ciutat de Gandia
Fins ara no hi havia anomenat com es la ciutat on esta ubicat el centre Carmelites. Gandia es capital de c comarca, viu principalment de la industria i del sector servicis, per tant en aquestos moments està passant per moments econòmic complicats, com a la resta de llocs.
Cal dir que de sempre l’ Ajuntament , sigui del color que sigui, ha estat al costat dels centres de la ciutat, facilitant tot el que ha estat al seu abasts.
Es tracta de la setena ciutat més poblada i una de les més importants de la comunitat autònoma, a causa també de la seva ubicació propera als límits de les províncies de València i Alacant. Gandia és un dels principals destinacions turístiques espanyoles, de manera que a l'estiu la ciutat triplica la seva població fins arribar, a l'agost, als 320.000 habitants.
En Gandia tenen representació la Universitat Politècnica de València, la Universitat de València i també la UNED té una seu a la ciutat:
Fira i Festes: Al voltant del 3 d'octubre, en honor del patró municipal, Sant Francesc de Borja. El personatge principal de la Fira i Festes és el Tio de la porra.
V Centenari Sant Francesc de Borja: L'any 2010, Gandia celebra el V centenari del naixement de Francesc de Borja i Aragó (Gandia 1510) el primer sant de la més important de les famílies valencianes de la història que durant anys van governar des de Roma , patró de la ciutat, virrei de Catalunya, III General de la Companyia de Jesús, Gran Privat de l'emperador Carles V i patró de la noblesa espanyola. Aquest esdeveniment ha de suposar el punt de partida per a un renaixement cultural, social i econòmic per a la ciutat.
http://www.gandia.org/web/guest/departamento-educacion
http://www.gandia.org/web/guest/ciudadania-personas-con-discapacidad
Cal dir que de sempre l’ Ajuntament , sigui del color que sigui, ha estat al costat dels centres de la ciutat, facilitant tot el que ha estat al seu abasts.
Es tracta de la setena ciutat més poblada i una de les més importants de la comunitat autònoma, a causa també de la seva ubicació propera als límits de les províncies de València i Alacant. Gandia és un dels principals destinacions turístiques espanyoles, de manera que a l'estiu la ciutat triplica la seva població fins arribar, a l'agost, als 320.000 habitants.
En Gandia tenen representació la Universitat Politècnica de València, la Universitat de València i també la UNED té una seu a la ciutat:
Fira i Festes: Al voltant del 3 d'octubre, en honor del patró municipal, Sant Francesc de Borja. El personatge principal de la Fira i Festes és el Tio de la porra.
V Centenari Sant Francesc de Borja: L'any 2010, Gandia celebra el V centenari del naixement de Francesc de Borja i Aragó (Gandia 1510) el primer sant de la més important de les famílies valencianes de la història que durant anys van governar des de Roma , patró de la ciutat, virrei de Catalunya, III General de la Companyia de Jesús, Gran Privat de l'emperador Carles V i patró de la noblesa espanyola. Aquest esdeveniment ha de suposar el punt de partida per a un renaixement cultural, social i econòmic per a la ciutat.
http://www.gandia.org/web/guest/departamento-educacion
http://www.gandia.org/web/guest/ciudadania-personas-con-discapacidad
Relació tutor-famílies
RELACIÓ TUTOR - FAMÍLIES. REUNIONS AMB PARES
1. INTRODUCCIÓ
El tutor és el professor que s'encarrega per part del col • legi de la relació amb les famílies.
Si pensem que aquest tipus de relació és molt important, es tracta de potenciar i establir un marc adequat de comunicació entre la família i l'escola.
En aquest treball es tractarà, en primer lloc, de formular esquemàticament una sèrie d'objectius de la relació tutor-família, i, en segon lloc, s'explica una experiència, duta a terme durant més de deu anys, de reunions entre pares dels alumnes i el tutor.
2. OBJECTIUS DEL TUTOR EN RELACIÓ AMB ELS PARES
a. Recollir informació i informar grupal i individualment als pares, com a mitjà per a un coneixement més adequat de l'alumne.
b. Dialogar i col • laborar amb els pares en el coneixement i comprensió del moment evolutiu que està travessant el seu fill, així com formular pautes adequades per a una major maduració, autonomia i desenvolupament personal de l'alumne.
c. Cooperar en la valoració dels seus fills, remarcant el positiu com a actitud educativa, i que es diferenciïn les expectatives que s'han format sobre els seus fills de la realitat.
d. Tractar de que s'aprofundeixi en l'actitud de diàleg com a estil de solució davant els assumptes familiars.
e. Animar-los en la seva participació en la vidaescolar, començant per la immediatesa -reunions amb el tutor per anar poc a poc integrant-se en. Els òrgans de participació de la comunitat escolar.
f. Contribuir a delimitar els camps entre les diferents competències que cada estament desenvolupa en la vida escolar• -consell escolar, claustre de professors, APA, associació d'alumnes ... - I procurar que no es envaeixin competències.
3. REUNIONS AMB PARES D'ALUMNES
Les reunions amb els pares d'alumnes són un lloc de trobada gropa ¡, per informar, analitzar i decidir, cada estament des del seu lloc, sobre aspectes concernents al grup d'alumnes que formen els seus fills.
En la narració d'aquesta experiència vaig a distingir entre la primera reunió amb els pares, i la resta en què també participen els fills.
Primera reunió
Aproximadament al mes d’haver-ne iniciat el curs ja sòl tenir una idea aproximada del grup, va convocar als pares amb una carta en que els convido a que assisteixi a una reunió amb el tutor, on els informaré del grup que formen els seus fills i altres aspectes de la vida escolarl. Procuro que els alumnes vegin la conveniència d'aquesta reunió en l'adolescència nostres alumnes solen ser una mica suspicaços davant les trobades amb la seva família i els parlo del que es tractarà en la reunió per tal que també els alumnes vegin la importància del diàleg família-escola.
Procuro celebrar la reunió en la mateixa classe on solen estar els seus fills, i ens asseiem fent un cercle per tal que ens vegem les cares i que la nostra comunicació sigui més fluida.
Després de donar-los la benvinguda pas a parlar dels objectius que sobre la tutoria el col • legi té programats i de com vaig a tractar de dur endavant (metodologia).
Faig un apartat especial sobre les característiques d'ESO-el pas de nivell de primària a secundària, excessiu nombre d'hores de classe, diferent professorat i companys ... - Procuro que aquesta informació sigui ponderada i no alarmista, ja que si bé ESO és diferent a l'etapa anterior, després d'un període curt de temps, sol venir l'aclimatació en una gran majoria d'alumnes. Els comento, igualment, la importància de la integració grupal per ser alumnes que formen un grup nou, i el necessària que és la vida grupal. En aquest moment faig una petita reflexió sobre l'adolescència que és l'etapa evolutiva que els seus fills estan vivint, i la dificultat i importància de ser pares en aquesta edat.
A continuació comentem les normes de funcionament del col • legi i alguns aspectes en què la col • laboració dels pares és imprescindible hàbit de treball dels alumnes, una hora i mitja diària és convenient per a la majoria dels alumnes, necessitat de descans ...
Després d'haver comentant aquests aspectes generals pas a comentar-la visió que tinc del grup que formen els seus fills-integració, nivell mitjà apreciat, si se'ls veu contents o no en el centre, per això em va ajudar amb els resultats de l'enquesta realitzada amb anterioritat
Procuro remarcar els aspectes positius com a estil educatiu. També els comunico l'opinió que el professorat té del grup dels seus fills.
Seguidament els demano que cada un d'ells es vagi presentant, d'aquesta manera els pares es van coneixent, sobretot aquells pares amb qui els seus fills tenen una millor relació, i a mi m'ajuda per al seu coneixement. Els suggereixo que parlin de l'opinió que els seus fills tenen del col • legi, sobre el grup de classe ... Procuro anar comparant les informacions que ells em donen amb les dades extretes de l'enquesta esmentada amb anterioritat.
En finalitzar aquesta primera reunió els suggereixo la conveniència que ens ajuntem cada mes i mig unes cinc vegades al curs per seguir la marxa del curs acadèmic, grupal i, també, per dialogar sobre aquells assumptes que com a pares i educadors creem convenient.
Els plantejo la conveniència que a les següents reunions es convidi també als seus fills ja que seran el nostre continu punt de referència, serà millor tenir-los presents. Sempre han accedit.
Abans de marxar comento que l'última reunió del curs serà per avaluar els objectius que avui els he proposat.
Després d'haver resumit breument el que ha estat la nostra reunió i si hem arribat a algun acord, vam marxar. Sol passar que en finalitzar la reunió una sèrie de pares demanen entrevista individual amb el tutor per parlar dels seus fills, ja que en les reunions generals tenim la norma de no parlar de casos particulars.
4. SEGÜENTS REUNIONS
Les nostres reunions són convocats per carta a tots els pares
En ella se'ls comunica el tema que es tractarà i s'afegeixen alguns punts de reflexió que poden ser utilitzats com a preparació de la reunió. De vegades pares i fills han preparat a casa seva la reunió tutorial, de manera que s'ha potenciat el diàleg en família. En la mateixa carta s'inclou un resum de la reunió anterior, per remarcar i recordar el més important de la nostra trobada, i també perquè els pares i fills que no han assistit puguin seguir el desenvolupament de les reunions.
Les reunions solen tenir dues parts: en la primera fem un seguiment grupal-rendiment, integració ...-; habitualment mantenim aquestes reunions després de les juntes d'avaluació, cosa que facilita el seguiment, i en una segona part dialoguem del tema que el grup prèviament hagi demanat.
Anoto alguns dels temes que més acceptació van tenir: - diàleg en família;
- Adolescència
- Dificultats en els estudis;
- Comprensió en la família.
El temps que estem junts entre una hora, i hora i intervingués busca fonamentalment dialogar sobre el que s'està vivint, sobre l'experiència de cada un. Hi ha gairebé un compromís tàcit de no teoritzar.
Quin estil de reunions seguim?
A l'inici de la reunió el tutor motiva el grup sobre la importància de la reflexió comuna, que tots podem aprendre de tots, la necessitat que anem a l'essencial del tema ... i observant que a les nostres reunions tenim una sola norma: respecte mutu.
Fins ara aquest senzill mètode de diàleg en el respecte ens va donant un bon resultat. La vida és qui educa, i en les nostres reunions es parla del que vivim. I si davant d'un mateix conflicte-diàleg en família cada un dels assistents diu com tractar aquest assumpte a casa, fa reflexionar els altres; aquest mètode ha propiciat fins i tot canvis d'actitud.
En aquestes reunions ens ajuntem en una mateixa taula pares, fills i tutor, no exclusivament el pare amb el seu fill, sinó amb altres pares i fills, i amb visió dels problemes possiblement diferent a la seva. Aquí rau la clau d'aquestes reunions: propiciar moments en què pugui donar-se el diàleg entre les diferents generacions i estaments que composem la comunitat educativa.
L'assistència a les reunions sol ser d'uns 15 a 20 pares, sobretot mares, i un nombre semblant de fills. Es nota una corba ascendent des de primers de curs fins al mes de març, en què s'inicia un clar descens. De vegades, les menys, ens hem ajuntat unes 10 persones i no per això la reunió ha estat menys fructífera
Quin lloc juga el tutor en aquestes reunions?
El de coordinador i animador. Que té com a objectiu que es vagi aprofundint en el tema, i que la reunió es converteixi en un espai educatiu.
És clar que el tutor no és un més en la reunió, sobretot quan es demanen receptes. Penso que la no directivitat i el respecte a la persona són armes imprescindibles per dur a bon terme aquestes reunions.
5.CONCLUSIONS
- Es pot fer un correcte seguiment grupal rendibilitzant el poc temps de què es disposa.
- Possibilita un coneixement de pares i fills en un marc que pot ser educatiu.
- Foment de l'anàlisi i reflexió grupal.
- Participació en la vida escolar. Aquestes reunions ajuden a l'entrenament en la participació dels pares en els òrgans de decísi6n que la normativa promou
- Personalment han estat els moments educatius en què més he après.
1. INTRODUCCIÓ
El tutor és el professor que s'encarrega per part del col • legi de la relació amb les famílies.
Si pensem que aquest tipus de relació és molt important, es tracta de potenciar i establir un marc adequat de comunicació entre la família i l'escola.
En aquest treball es tractarà, en primer lloc, de formular esquemàticament una sèrie d'objectius de la relació tutor-família, i, en segon lloc, s'explica una experiència, duta a terme durant més de deu anys, de reunions entre pares dels alumnes i el tutor.
2. OBJECTIUS DEL TUTOR EN RELACIÓ AMB ELS PARES
a. Recollir informació i informar grupal i individualment als pares, com a mitjà per a un coneixement més adequat de l'alumne.
b. Dialogar i col • laborar amb els pares en el coneixement i comprensió del moment evolutiu que està travessant el seu fill, així com formular pautes adequades per a una major maduració, autonomia i desenvolupament personal de l'alumne.
c. Cooperar en la valoració dels seus fills, remarcant el positiu com a actitud educativa, i que es diferenciïn les expectatives que s'han format sobre els seus fills de la realitat.
d. Tractar de que s'aprofundeixi en l'actitud de diàleg com a estil de solució davant els assumptes familiars.
e. Animar-los en la seva participació en la vidaescolar, començant per la immediatesa -reunions amb el tutor per anar poc a poc integrant-se en. Els òrgans de participació de la comunitat escolar.
f. Contribuir a delimitar els camps entre les diferents competències que cada estament desenvolupa en la vida escolar• -consell escolar, claustre de professors, APA, associació d'alumnes ... - I procurar que no es envaeixin competències.
3. REUNIONS AMB PARES D'ALUMNES
Les reunions amb els pares d'alumnes són un lloc de trobada gropa ¡, per informar, analitzar i decidir, cada estament des del seu lloc, sobre aspectes concernents al grup d'alumnes que formen els seus fills.
En la narració d'aquesta experiència vaig a distingir entre la primera reunió amb els pares, i la resta en què també participen els fills.
Primera reunió
Aproximadament al mes d’haver-ne iniciat el curs ja sòl tenir una idea aproximada del grup, va convocar als pares amb una carta en que els convido a que assisteixi a una reunió amb el tutor, on els informaré del grup que formen els seus fills i altres aspectes de la vida escolarl. Procuro que els alumnes vegin la conveniència d'aquesta reunió en l'adolescència nostres alumnes solen ser una mica suspicaços davant les trobades amb la seva família i els parlo del que es tractarà en la reunió per tal que també els alumnes vegin la importància del diàleg família-escola.
Procuro celebrar la reunió en la mateixa classe on solen estar els seus fills, i ens asseiem fent un cercle per tal que ens vegem les cares i que la nostra comunicació sigui més fluida.
Després de donar-los la benvinguda pas a parlar dels objectius que sobre la tutoria el col • legi té programats i de com vaig a tractar de dur endavant (metodologia).
Faig un apartat especial sobre les característiques d'ESO-el pas de nivell de primària a secundària, excessiu nombre d'hores de classe, diferent professorat i companys ... - Procuro que aquesta informació sigui ponderada i no alarmista, ja que si bé ESO és diferent a l'etapa anterior, després d'un període curt de temps, sol venir l'aclimatació en una gran majoria d'alumnes. Els comento, igualment, la importància de la integració grupal per ser alumnes que formen un grup nou, i el necessària que és la vida grupal. En aquest moment faig una petita reflexió sobre l'adolescència que és l'etapa evolutiva que els seus fills estan vivint, i la dificultat i importància de ser pares en aquesta edat.
A continuació comentem les normes de funcionament del col • legi i alguns aspectes en què la col • laboració dels pares és imprescindible hàbit de treball dels alumnes, una hora i mitja diària és convenient per a la majoria dels alumnes, necessitat de descans ...
Després d'haver comentant aquests aspectes generals pas a comentar-la visió que tinc del grup que formen els seus fills-integració, nivell mitjà apreciat, si se'ls veu contents o no en el centre, per això em va ajudar amb els resultats de l'enquesta realitzada amb anterioritat
Procuro remarcar els aspectes positius com a estil educatiu. També els comunico l'opinió que el professorat té del grup dels seus fills.
Seguidament els demano que cada un d'ells es vagi presentant, d'aquesta manera els pares es van coneixent, sobretot aquells pares amb qui els seus fills tenen una millor relació, i a mi m'ajuda per al seu coneixement. Els suggereixo que parlin de l'opinió que els seus fills tenen del col • legi, sobre el grup de classe ... Procuro anar comparant les informacions que ells em donen amb les dades extretes de l'enquesta esmentada amb anterioritat.
En finalitzar aquesta primera reunió els suggereixo la conveniència que ens ajuntem cada mes i mig unes cinc vegades al curs per seguir la marxa del curs acadèmic, grupal i, també, per dialogar sobre aquells assumptes que com a pares i educadors creem convenient.
Els plantejo la conveniència que a les següents reunions es convidi també als seus fills ja que seran el nostre continu punt de referència, serà millor tenir-los presents. Sempre han accedit.
Abans de marxar comento que l'última reunió del curs serà per avaluar els objectius que avui els he proposat.
Després d'haver resumit breument el que ha estat la nostra reunió i si hem arribat a algun acord, vam marxar. Sol passar que en finalitzar la reunió una sèrie de pares demanen entrevista individual amb el tutor per parlar dels seus fills, ja que en les reunions generals tenim la norma de no parlar de casos particulars.
4. SEGÜENTS REUNIONS
Les nostres reunions són convocats per carta a tots els pares
En ella se'ls comunica el tema que es tractarà i s'afegeixen alguns punts de reflexió que poden ser utilitzats com a preparació de la reunió. De vegades pares i fills han preparat a casa seva la reunió tutorial, de manera que s'ha potenciat el diàleg en família. En la mateixa carta s'inclou un resum de la reunió anterior, per remarcar i recordar el més important de la nostra trobada, i també perquè els pares i fills que no han assistit puguin seguir el desenvolupament de les reunions.
Les reunions solen tenir dues parts: en la primera fem un seguiment grupal-rendiment, integració ...-; habitualment mantenim aquestes reunions després de les juntes d'avaluació, cosa que facilita el seguiment, i en una segona part dialoguem del tema que el grup prèviament hagi demanat.
Anoto alguns dels temes que més acceptació van tenir: - diàleg en família;
- Adolescència
- Dificultats en els estudis;
- Comprensió en la família.
El temps que estem junts entre una hora, i hora i intervingués busca fonamentalment dialogar sobre el que s'està vivint, sobre l'experiència de cada un. Hi ha gairebé un compromís tàcit de no teoritzar.
Quin estil de reunions seguim?
A l'inici de la reunió el tutor motiva el grup sobre la importància de la reflexió comuna, que tots podem aprendre de tots, la necessitat que anem a l'essencial del tema ... i observant que a les nostres reunions tenim una sola norma: respecte mutu.
Fins ara aquest senzill mètode de diàleg en el respecte ens va donant un bon resultat. La vida és qui educa, i en les nostres reunions es parla del que vivim. I si davant d'un mateix conflicte-diàleg en família cada un dels assistents diu com tractar aquest assumpte a casa, fa reflexionar els altres; aquest mètode ha propiciat fins i tot canvis d'actitud.
En aquestes reunions ens ajuntem en una mateixa taula pares, fills i tutor, no exclusivament el pare amb el seu fill, sinó amb altres pares i fills, i amb visió dels problemes possiblement diferent a la seva. Aquí rau la clau d'aquestes reunions: propiciar moments en què pugui donar-se el diàleg entre les diferents generacions i estaments que composem la comunitat educativa.
L'assistència a les reunions sol ser d'uns 15 a 20 pares, sobretot mares, i un nombre semblant de fills. Es nota una corba ascendent des de primers de curs fins al mes de març, en què s'inicia un clar descens. De vegades, les menys, ens hem ajuntat unes 10 persones i no per això la reunió ha estat menys fructífera
Quin lloc juga el tutor en aquestes reunions?
El de coordinador i animador. Que té com a objectiu que es vagi aprofundint en el tema, i que la reunió es converteixi en un espai educatiu.
És clar que el tutor no és un més en la reunió, sobretot quan es demanen receptes. Penso que la no directivitat i el respecte a la persona són armes imprescindibles per dur a bon terme aquestes reunions.
5.CONCLUSIONS
- Es pot fer un correcte seguiment grupal rendibilitzant el poc temps de què es disposa.
- Possibilita un coneixement de pares i fills en un marc que pot ser educatiu.
- Foment de l'anàlisi i reflexió grupal.
- Participació en la vida escolar. Aquestes reunions ajuden a l'entrenament en la participació dels pares en els òrgans de decísi6n que la normativa promou
- Personalment han estat els moments educatius en què més he après.
Objectiu agenda
OBJECTIU DE L’ AGENDA
Al centre es treballa l’ agenda, ja des de el Primer Curs del Primer Cicle d’ Educació Primària per a que els alumnes puguen valorar la importància de la gestió i organització del temps,així com que la família estiga sabedora de les tasques que fan i que han de fer, però és en aquesta etapa quan realment pretenem que comencen a ser autònoms en la distribució del temps que han de dedicar a cada assignatura, segons els seus interessos i/o facilitats o dificultats per certs aprenentatges.
A més a més ha de tindre cura de l’ agenda i no sols dedicar-se a emplenar-la de fotos de cantants de moda (cosa bastant habitual en aquestes edats).
Al centre es treballa l’ agenda, ja des de el Primer Curs del Primer Cicle d’ Educació Primària per a que els alumnes puguen valorar la importància de la gestió i organització del temps,així com que la família estiga sabedora de les tasques que fan i que han de fer, però és en aquesta etapa quan realment pretenem que comencen a ser autònoms en la distribució del temps que han de dedicar a cada assignatura, segons els seus interessos i/o facilitats o dificultats per certs aprenentatges.
A més a més ha de tindre cura de l’ agenda i no sols dedicar-se a emplenar-la de fotos de cantants de moda (cosa bastant habitual en aquestes edats).
FASE 3 - ACTIVITAT
CONEIX LA TEVA AGENDA
El tutor va explicant tots els apartats que porta l'agenda i les seves principals utilitats.
-Dades personals de l'alumne / a (que els òmpliguen) i dades del centre.
-Carta als pares. Han signar els pares, a més de signar a la primera pg.
-Consells útils: on dirigir-se davant qualsevol problema.
-Nom professors i horari d'atenció a pares de cada un d'ells.
-Horari. Han emplenar-lo.
-Calendari del curs. És molt important que el completin.
-Normes bàsiques de funcionament.
-Treballs i exàmens programats per a la primera avaluació.
-Qualificacions obtingudes en les diferents matèries en la primera avaluació.
-Agenda diària per setmanes i ha de signar els pares setmanalment.
-Treballs i exàmens programats per a la 2a avaluació.
-Qualificacions obtingudes en les diferents matèries en la 2a avaluació.
-Agenda diària per setmanes i ha de signar els pares setmanalment.
-Treballs i exàmens programats per a la 3a avaluació.
-Qualificacions obtingudes en les diferents matèries a la 3a avaluació.
-Agenda diària per setmanes i ha de signar els pares setmanalment.
-Calendari d'exàmens al setembre.
-Autoritzacions per sortir del centre en horari lectiu.
-Comunicats dels professors a la família.
-Comunicats de la família als professors.
-Justificants per faltes d'assistència.
-Plànols del centre.
-Horari d'estudi setmanal.
-Anotacions que puguin fer els alumnes.
-Llistat de contactes.
El tutor va explicant tots els apartats que porta l'agenda i les seves principals utilitats.
-Dades personals de l'alumne / a (que els òmpliguen) i dades del centre.
-Carta als pares. Han signar els pares, a més de signar a la primera pg.
-Consells útils: on dirigir-se davant qualsevol problema.
-Nom professors i horari d'atenció a pares de cada un d'ells.
-Horari. Han emplenar-lo.
-Calendari del curs. És molt important que el completin.
-Normes bàsiques de funcionament.
-Treballs i exàmens programats per a la primera avaluació.
-Qualificacions obtingudes en les diferents matèries en la primera avaluació.
-Agenda diària per setmanes i ha de signar els pares setmanalment.
-Treballs i exàmens programats per a la 2a avaluació.
-Qualificacions obtingudes en les diferents matèries en la 2a avaluació.
-Agenda diària per setmanes i ha de signar els pares setmanalment.
-Treballs i exàmens programats per a la 3a avaluació.
-Qualificacions obtingudes en les diferents matèries a la 3a avaluació.
-Agenda diària per setmanes i ha de signar els pares setmanalment.
-Calendari d'exàmens al setembre.
-Autoritzacions per sortir del centre en horari lectiu.
-Comunicats dels professors a la família.
-Comunicats de la família als professors.
-Justificants per faltes d'assistència.
-Plànols del centre.
-Horari d'estudi setmanal.
-Anotacions que puguin fer els alumnes.
-Llistat de contactes.
RECONEIXEMENT A LA FIGURA DEL TUTOR
No he pogut evitar la temptació d' enganxar aquest text
A pesar de la imposibilidad de realizar todas sus FUNCIONES
A pesar de no estar reconocida, ni pagada...
A pesar de las DIFICULTADES, riesgos que plantea...
A pesar, incluso, del desprestigio histórico fomentado por algunas administraciones, algunos servicios de inspección y algunos compañeros/as...
A pesar de todo eso y mucho más... Hay pocas tareas en un centro, de enseñanza obligatoria, tan importantes como la de ser tutor/a.
A pesar de la imposibilidad de realizar todas sus FUNCIONES
A pesar de no estar reconocida, ni pagada...
A pesar de las DIFICULTADES, riesgos que plantea...
A pesar, incluso, del desprestigio histórico fomentado por algunas administraciones, algunos servicios de inspección y algunos compañeros/as...
A pesar de todo eso y mucho más... Hay pocas tareas en un centro, de enseñanza obligatoria, tan importantes como la de ser tutor/a.
REFLEXIONS I EXPERIÈNCIA FASE 2
RELEXIONS FASE 2
Després d’ anar aportant les diferents activitats, faig una reflexió per contar-vos com vaig vivint aquesta experiència.
Com ja us vaig dir l’ arribada va ser molt cordial, he sigut presentada als paren en les reunions inicials com a estudiant de pràctiques així com a les famílies que han vingut al Departament d’ Orientació a les Tutories, cal dir que després de la presentació, que ha quedat a la reunió, ha sigut la meua tutora, ho havíem acordat així, encara que després les dues hem comentat el que s’ ha cregut convenient.
Pensarem que era millor que la reunió la dugués la tutora, doncs els pares podien pensar que feia una estudiant a la reunió. Caldria afegir que aquestos m’ han vist sempre amb molt de respecte i amb unes formes cordials.
Quan es passaven el qüestionaris als alumnes, estàvem la tutora i jo, en alguna ocasió la tutora m’ ha deixat portat la sessió, la qual cosa li agraísc.
En aquestes situacions he de dir que m’ he trobat molt còmoda, ja havia estat treballant al primer cicle d’ ESO, per tant no desconeixia el món dels adolescent, la manera de presentar me tant la tutora com el cap d’ estudis, també ajudava a que els alumnes em vegeren amb respecte, així com que no estaven acostumats a tindre a una persona de pràctiques de la meva edat, normalment els estudiants de pràctiques son bastant més joves.
Després d’ anar aportant les diferents activitats, faig una reflexió per contar-vos com vaig vivint aquesta experiència.
Com ja us vaig dir l’ arribada va ser molt cordial, he sigut presentada als paren en les reunions inicials com a estudiant de pràctiques així com a les famílies que han vingut al Departament d’ Orientació a les Tutories, cal dir que després de la presentació, que ha quedat a la reunió, ha sigut la meua tutora, ho havíem acordat així, encara que després les dues hem comentat el que s’ ha cregut convenient.
Pensarem que era millor que la reunió la dugués la tutora, doncs els pares podien pensar que feia una estudiant a la reunió. Caldria afegir que aquestos m’ han vist sempre amb molt de respecte i amb unes formes cordials.
Quan es passaven el qüestionaris als alumnes, estàvem la tutora i jo, en alguna ocasió la tutora m’ ha deixat portat la sessió, la qual cosa li agraísc.
En aquestes situacions he de dir que m’ he trobat molt còmoda, ja havia estat treballant al primer cicle d’ ESO, per tant no desconeixia el món dels adolescent, la manera de presentar me tant la tutora com el cap d’ estudis, també ajudava a que els alumnes em vegeren amb respecte, així com que no estaven acostumats a tindre a una persona de pràctiques de la meva edat, normalment els estudiants de pràctiques son bastant més joves.
Bibliografia FASE 2
ALVAREZ GONZÁLEZ, M. (1991). La orientación vocacional a través del currículum y la tutoría. Una propuesta para la etapa de 12 a 16 años. Barcelona: Grao.
ÁLVAREZ ROJO, V. (1995). Orientación educativa y acción psicopedagógica. Madrid: EOS.
ÁLVAREZ, M., y BISQUERRA, R. (1997). Manual de orientación y tutoría. Barcelona: Praxis.
BISQUERRA, R. (Coord.). (1998). Modelos de orientación e intervención psicopedagógica. Barcelona: Praxis.
BLANCHARD GIMÉNEZ,M. (1997).Plan de acción tutorial en la E.S.O. Madrid:Narcea
FERNÁNDEZ, E. (1991). Psicopedagogía de la adolescencia. Madrid. Narcea
SÁNCHEZ SÁNCHEZ, B. (1997). La tutoría en los centros de educación secundaria. Manual del profesor. Madrid: Escuela Española
SOBRADO, L. (1990). Intervención psicopedagógica y orientación educativa. Barcelona: PPU. Barcelona: Martínez Roca
ÁLVAREZ ROJO, V. (1995). Orientación educativa y acción psicopedagógica. Madrid: EOS.
ÁLVAREZ, M., y BISQUERRA, R. (1997). Manual de orientación y tutoría. Barcelona: Praxis.
BISQUERRA, R. (Coord.). (1998). Modelos de orientación e intervención psicopedagógica. Barcelona: Praxis.
BLANCHARD GIMÉNEZ,M. (1997).Plan de acción tutorial en la E.S.O. Madrid:Narcea
FERNÁNDEZ, E. (1991). Psicopedagogía de la adolescencia. Madrid. Narcea
SÁNCHEZ SÁNCHEZ, B. (1997). La tutoría en los centros de educación secundaria. Manual del profesor. Madrid: Escuela Española
SOBRADO, L. (1990). Intervención psicopedagógica y orientación educativa. Barcelona: PPU. Barcelona: Martínez Roca
lunes, 28 de noviembre de 2011
Preparació de la reunió inicial amb els pares
GUIÓ PER A LA PRIMERA REUNIÓ DEL TUTOR AMB ELS PARES
1. Preparació de la reunió
La preparació de la reunió és important per afavorir la seva eficàcia. Com que és la primera reunió, convé conèixer prèviament la «història del grup». Per això és imprescindible demanar la opinió del tutor del curs anterior i si és possible la de professors que hagin conegut al grup
En la planificació de la sessió convé tenir en compte '
- Els objectius de la reunió.
- El contingut de la sessió.
- El nombre d'assistents que es preveu.
- La metodologia: recursos i material, tècniques de dinamització, etc.
- Com s'ha d'avaluar la reunió.
2.Desenvolupament de la reunió
a) Preparació del lloc.
- El tutor procurarà que les cadires ja estiguin col.locades quan arribin els pares.
- Sempre que sigui possible es col•locaran en cercle i sense barreres físiques que impedeixin la visió.
- El material que s'hagi d'utilitzar durant la reunió ha d'estar disposat per endavant.
b) Presentació del tutor i dels pares.
- Es donarà oportunitat perquè cadascun digui el seu nom i totes les dades desitgi afegir. Evidentment no es pretén amb això que tots els assistents es coneguin en un moment, però si ajudarà a la creació d'un clima cordial.
- Valorar l'assistència de les persones presents. Amb això s'evita la tendència habitual en les reunions de pares a fer al•lusió al baix nivell d'assistència, quan justament el valorar als presents és el que fa crear un clima més positiu.
c) Objectiu de la reunió.
- Convé expressar amb claredat i la metología que va a emprar durant la sessió i la durada d'aquesta.
- L'objectiu d'aquesta primera reunió és establir les bases de la col•laboració tutor- família partint de l'exposició de les funcions i tasques del tutor, les característiques del centre i el grup classe.
d) Contingut. En aquesta primera reunió els temes a tractar poden ser:
Objectius de la tutoria i forma de fer-la.
Característiques generals del curs, (en els cursos de començament de nivell educatiu, s'explica el sentit del cicle o etapa com està estructurat cte.) Objectius educatius, programació per àrees o assignatures, metodologia, normes de funcionament, sistema d'avaluació etc.
Característiques específiques del grup:
Composició del grup-classe. Professors que ensenyen en ell.
Visió que el tutor té del grup a partir de les dades obtingudes per mitjà de qüestionaris, guies d'observació, constant.: Adaptació, actitud davant la feina, cte.
Organització general del treball en el grup classe.
Col•laboració dels pares.
Aspectes en què la col•laboració dels pares amb el tutor és imprescindible: cooperar en els hàbits de descans i treball, seguiment de les tasques, intercanvi amb el tutor si la marxa de l'alumne no és l'adequada, etc.
Potser pugui ser oportú donar unes mínimes orientacions de com la família pot ajudar l'alumne a casa: facilitar lloc de treball, interessar per la seva evolució, actitud correcta davant el rendiment, etc.
3. Final de la reunió
Per acabar la reunió convé fer un breu resum de la reunió i remarcar els punts clau i els acords presos.
És oportú que per fer aquest resum se sol • liciti l'ajuda dels assistents.
En aquesta primera reunió, si no organitza el departament d'orientació cap dedicada especialment a això, sol ser convenient que el tutor assenyali alguna de les característiques psicològiques pròpies de l'edat per situar la finalitat educativa del curs.
D'altra banda, si el centre escolar no dedica cap reunió destinada a les famílies dels alumnes que arriben per primera vegada al centre, haurà de ser el tutor en aquesta primera reunió on exposi als pares les característiques generals del centre, el seu projecte educatiu , la normativa general, etc.
En molts centres escolars aquesta primera reunió és convocada per tots els tutors del nivell educatiu i solen estructurar en dues parts:
- A la primera part de la reunió, són presents els pares de totes les classes del nivell corresponent, la coordinació l'exerceix el cap d'estudis o algun dels tutors, i en ella s'exposa:
Les característiques generals del centre escolar.
• Les característiques psicoevolutives pròpies dels alumnes d'aquest nivell.
• Els objectius educatius, metodologia, funcionament propis del nivell.
El sentit de la tutoria.
La importància de la col•laboració amb els pares.
- En la segona part, cada tutor es reuneix amb els pares del seu grup-classe i passar a comentar les característiques específiques del grup
1. Preparació de la reunió
La preparació de la reunió és important per afavorir la seva eficàcia. Com que és la primera reunió, convé conèixer prèviament la «història del grup». Per això és imprescindible demanar la opinió del tutor del curs anterior i si és possible la de professors que hagin conegut al grup
En la planificació de la sessió convé tenir en compte '
- Els objectius de la reunió.
- El contingut de la sessió.
- El nombre d'assistents que es preveu.
- La metodologia: recursos i material, tècniques de dinamització, etc.
- Com s'ha d'avaluar la reunió.
2.Desenvolupament de la reunió
a) Preparació del lloc.
- El tutor procurarà que les cadires ja estiguin col.locades quan arribin els pares.
- Sempre que sigui possible es col•locaran en cercle i sense barreres físiques que impedeixin la visió.
- El material que s'hagi d'utilitzar durant la reunió ha d'estar disposat per endavant.
b) Presentació del tutor i dels pares.
- Es donarà oportunitat perquè cadascun digui el seu nom i totes les dades desitgi afegir. Evidentment no es pretén amb això que tots els assistents es coneguin en un moment, però si ajudarà a la creació d'un clima cordial.
- Valorar l'assistència de les persones presents. Amb això s'evita la tendència habitual en les reunions de pares a fer al•lusió al baix nivell d'assistència, quan justament el valorar als presents és el que fa crear un clima més positiu.
c) Objectiu de la reunió.
- Convé expressar amb claredat i la metología que va a emprar durant la sessió i la durada d'aquesta.
- L'objectiu d'aquesta primera reunió és establir les bases de la col•laboració tutor- família partint de l'exposició de les funcions i tasques del tutor, les característiques del centre i el grup classe.
d) Contingut. En aquesta primera reunió els temes a tractar poden ser:
Objectius de la tutoria i forma de fer-la.
Característiques generals del curs, (en els cursos de començament de nivell educatiu, s'explica el sentit del cicle o etapa com està estructurat cte.) Objectius educatius, programació per àrees o assignatures, metodologia, normes de funcionament, sistema d'avaluació etc.
Característiques específiques del grup:
Composició del grup-classe. Professors que ensenyen en ell.
Visió que el tutor té del grup a partir de les dades obtingudes per mitjà de qüestionaris, guies d'observació, constant.: Adaptació, actitud davant la feina, cte.
Organització general del treball en el grup classe.
Col•laboració dels pares.
Aspectes en què la col•laboració dels pares amb el tutor és imprescindible: cooperar en els hàbits de descans i treball, seguiment de les tasques, intercanvi amb el tutor si la marxa de l'alumne no és l'adequada, etc.
Potser pugui ser oportú donar unes mínimes orientacions de com la família pot ajudar l'alumne a casa: facilitar lloc de treball, interessar per la seva evolució, actitud correcta davant el rendiment, etc.
3. Final de la reunió
Per acabar la reunió convé fer un breu resum de la reunió i remarcar els punts clau i els acords presos.
És oportú que per fer aquest resum se sol • liciti l'ajuda dels assistents.
En aquesta primera reunió, si no organitza el departament d'orientació cap dedicada especialment a això, sol ser convenient que el tutor assenyali alguna de les característiques psicològiques pròpies de l'edat per situar la finalitat educativa del curs.
D'altra banda, si el centre escolar no dedica cap reunió destinada a les famílies dels alumnes que arriben per primera vegada al centre, haurà de ser el tutor en aquesta primera reunió on exposi als pares les característiques generals del centre, el seu projecte educatiu , la normativa general, etc.
En molts centres escolars aquesta primera reunió és convocada per tots els tutors del nivell educatiu i solen estructurar en dues parts:
- A la primera part de la reunió, són presents els pares de totes les classes del nivell corresponent, la coordinació l'exerceix el cap d'estudis o algun dels tutors, i en ella s'exposa:
Les característiques generals del centre escolar.
• Les característiques psicoevolutives pròpies dels alumnes d'aquest nivell.
• Els objectius educatius, metodologia, funcionament propis del nivell.
El sentit de la tutoria.
La importància de la col•laboració amb els pares.
- En la segona part, cada tutor es reuneix amb els pares del seu grup-classe i passar a comentar les característiques específiques del grup
QÚESTIONARI PER A PARES
QÜESTIONARI PER ALS PARES
Per tal d'ajudar al seu fill en l'aprenentatge, els preguem responguin amb sinceritat a les següents preguntes. Per descomptat, les dades són confidencials.
DADES PERSONALS DE L'ALUMNE
1. Cognoms: ................................................ ................... Nom :..........................
2. Curs :............
DADES FAMILIARS
3. Nom i cognoms de la mare ............................................ ........................ Professió
4. Nom i cognoms de] pare ............................................ .......................... Professió
5. Telèfons de contacte (domicilio. ......................., treball ................... ...........)
6. Quines persones exerceixen influència sobre l'educació del seu fill (pare, mare, germans grans)?
7. Ha existit algun esdeveniment que pugui haver exercit influència important en la vida del seu fill? (Malalties, mort d'un familiar, absència del pare ...)
Si ha existit indiqui, si ho considera convenient, quin
DADES ESCOLARS
8. Amb el rendiment escolar del seu fill estan:
Satisfets Normal Poc satisfets
9. Si pensen que rendeix per sota de les seves possibilitats, a què creuen que pot ser degut?
10. Si pensen que rendeix per sobre, A què creuen que pot ser degut?
11. Com ha reaccionat el seu fill davant els resultats acadèmics del curs anterior?
Amb satisfacció Amb indiferència Amb preocupació Queixant-se del professorat
12. Els èxits escolars del seu fill, a què creuen que s'han de '?
13. Els fracassos escolars del seu fill, a què creuen que es deuen?
14. Quina va ser l'actitud de vostès davant les qualificacions
Van estar d'acord Es van mostrar indiferents Les considerar injustes
15. Quan obté resultats positius, vostès què diuen?,-Què fan?:
16. Quan obté resultats negatius, vostès què diuen?, Què fan?:
17. ¿Creuen que el seu fill es troba a gust a l'Institut
Molt Bastant Normal Poc Molt poc
18. ¿Creuen que el seu fill es troba satisfet en la seva classe '?
Molt Bastant Normal Poc Molt poc
ALTRES DADES
19. ¿Creuen que el seu fill es relaciona amb els seus companys
Molt bé Bé Regular Malament
20. Nombres de germans .............. Com és la relació amb ells
Molt bona Bona Regular Dolenta Molt dolenta
2 1. Aquest fill, en relació amb els seus germans, escolarment és:
millor igual pitjor
¿Es solen comentar o donar a entendre aquest fet a ells?
22. Tenen amics?
Molts Alguns Pocs Cap
23. Coneixen als amics dels seus fills?
Si No Alguns
24. Els agrada que el seu fill es relacioni amb ells ".............
Per què?
25. Per a quines coses els agrada o els agradaria que el seu fill es relacionés amb els amics?
Davant l'incompliment de les tasques acadèmiques per part del seu fill, que respostes li donen? Quines decisions solen adoptar?
26. Pel que fa a l'educació del seu fill, estan ambdós d'acord, pare i mare, en el que cal fer?
27. En què empra el seu fill les hores lliures?
28. Vostès, en família, com solen ocupar el seu temps lliure?
Ho fan més de manera individual o tota la família junta ?..................................... ......
29. Té alguna afició? ¿Quin?
¿-Qui li va fer començar amb aquesta afició ?........................................ ................................
30. Disposa seu fill a casa d'un lloc adequat per estudiar? Sí - NO-Quina?
3 1. Té un horari fix per estudiar?
SÍ NO-De quina hora a quina hora? ...............................................
32. Si no té horari fix, més o menys quantes hores dedica setmanalment per al seu treball personal: deures, lectura, estudi.
33. Perquè estudiï, cal forçar constantment o es posa sense dir-li res?
34. ¿L'ajuda algú en l'estudi?
Pare Mare Germans Un professor particular Una acadèmia No necessita ajuda No tolera ajuda
35. Quin tipus de professió o estudis tenen pensat per al seu fill?
36. Quin tipus de professió o estudis els agradaria que fes el seu fill?
37. - Quin tipus de professió o estudis creuen que podrà fer?
38. Si vol fer algun comentari, escriviu a continuació:
Per tal d'ajudar al seu fill en l'aprenentatge, els preguem responguin amb sinceritat a les següents preguntes. Per descomptat, les dades són confidencials.
DADES PERSONALS DE L'ALUMNE
1. Cognoms: ................................................ ................... Nom :..........................
2. Curs :............
DADES FAMILIARS
3. Nom i cognoms de la mare ............................................ ........................ Professió
4. Nom i cognoms de] pare ............................................ .......................... Professió
5. Telèfons de contacte (domicilio. ......................., treball ................... ...........)
6. Quines persones exerceixen influència sobre l'educació del seu fill (pare, mare, germans grans)?
7. Ha existit algun esdeveniment que pugui haver exercit influència important en la vida del seu fill? (Malalties, mort d'un familiar, absència del pare ...)
Si ha existit indiqui, si ho considera convenient, quin
DADES ESCOLARS
8. Amb el rendiment escolar del seu fill estan:
Satisfets Normal Poc satisfets
9. Si pensen que rendeix per sota de les seves possibilitats, a què creuen que pot ser degut?
10. Si pensen que rendeix per sobre, A què creuen que pot ser degut?
11. Com ha reaccionat el seu fill davant els resultats acadèmics del curs anterior?
Amb satisfacció Amb indiferència Amb preocupació Queixant-se del professorat
12. Els èxits escolars del seu fill, a què creuen que s'han de '?
13. Els fracassos escolars del seu fill, a què creuen que es deuen?
14. Quina va ser l'actitud de vostès davant les qualificacions
Van estar d'acord Es van mostrar indiferents Les considerar injustes
15. Quan obté resultats positius, vostès què diuen?,-Què fan?:
16. Quan obté resultats negatius, vostès què diuen?, Què fan?:
17. ¿Creuen que el seu fill es troba a gust a l'Institut
Molt Bastant Normal Poc Molt poc
18. ¿Creuen que el seu fill es troba satisfet en la seva classe '?
Molt Bastant Normal Poc Molt poc
ALTRES DADES
19. ¿Creuen que el seu fill es relaciona amb els seus companys
Molt bé Bé Regular Malament
20. Nombres de germans .............. Com és la relació amb ells
Molt bona Bona Regular Dolenta Molt dolenta
2 1. Aquest fill, en relació amb els seus germans, escolarment és:
millor igual pitjor
¿Es solen comentar o donar a entendre aquest fet a ells?
22. Tenen amics?
Molts Alguns Pocs Cap
23. Coneixen als amics dels seus fills?
Si No Alguns
24. Els agrada que el seu fill es relacioni amb ells ".............
Per què?
25. Per a quines coses els agrada o els agradaria que el seu fill es relacionés amb els amics?
Davant l'incompliment de les tasques acadèmiques per part del seu fill, que respostes li donen? Quines decisions solen adoptar?
26. Pel que fa a l'educació del seu fill, estan ambdós d'acord, pare i mare, en el que cal fer?
27. En què empra el seu fill les hores lliures?
28. Vostès, en família, com solen ocupar el seu temps lliure?
Ho fan més de manera individual o tota la família junta ?..................................... ......
29. Té alguna afició? ¿Quin?
¿-Qui li va fer començar amb aquesta afició ?........................................ ................................
30. Disposa seu fill a casa d'un lloc adequat per estudiar? Sí - NO-Quina?
3 1. Té un horari fix per estudiar?
SÍ NO-De quina hora a quina hora? ...............................................
32. Si no té horari fix, més o menys quantes hores dedica setmanalment per al seu treball personal: deures, lectura, estudi.
33. Perquè estudiï, cal forçar constantment o es posa sense dir-li res?
34. ¿L'ajuda algú en l'estudi?
Pare Mare Germans Un professor particular Una acadèmia No necessita ajuda No tolera ajuda
35. Quin tipus de professió o estudis tenen pensat per al seu fill?
36. Quin tipus de professió o estudis els agradaria que fes el seu fill?
37. - Quin tipus de professió o estudis creuen que podrà fer?
38. Si vol fer algun comentari, escriviu a continuació:
L' AGENDA
CONEIX LA TEVA AGENDA
El tutor va explicant tots els apartats que porta l'agenda i les seves principals utilitats.
-Dades personals de l'alumne / a (que els òmpliguen) i dades del centre.
-Carta als pares. Han signar els pares, a més de signar a la primera pg.
-Consells útils: on dirigir-se davant qualsevol problema.
-Nom professors i horari d'atenció a pares de cada un d'ells.
-Horari. Han emplenar-lo.
-Calendari del curs. És molt important que el completin.
-Normes bàsiques de funcionament.
-Treballs i exàmens programats per a la primera avaluació.
-Qualificacions obtingudes en les diferents matèries en la primera avaluació.
-Agenda diària per setmanes i ha de signar els pares setmanalment.
-Treballs i exàmens programats per a la 2a avaluació.
-Qualificacions obtingudes en les diferents matèries en la 2a avaluació.
-Agenda diària per setmanes i ha de signar els pares setmanalment.
-Treballs i exàmens programats per a la 3a avaluació.
-Qualificacions obtingudes en les diferents matèries a la 3a avaluació.
-Agenda diària per setmanes i ha de signar els pares setmanalment.
-Calendari d'exàmens al setembre.
-Autoritzacions per sortir del centre en horari lectiu.
-Comunicats dels professors a la família
-Comunicats de la família als professors.
-Justificants per faltes d'assistència.
-Plànols del centre.
-Horari d'estudi setmanal.
-Anotacions que puguin fer els alumnes.
-Llistat de contactes.
El tutor va explicant tots els apartats que porta l'agenda i les seves principals utilitats.
-Dades personals de l'alumne / a (que els òmpliguen) i dades del centre.
-Carta als pares. Han signar els pares, a més de signar a la primera pg.
-Consells útils: on dirigir-se davant qualsevol problema.
-Nom professors i horari d'atenció a pares de cada un d'ells.
-Horari. Han emplenar-lo.
-Calendari del curs. És molt important que el completin.
-Normes bàsiques de funcionament.
-Treballs i exàmens programats per a la primera avaluació.
-Qualificacions obtingudes en les diferents matèries en la primera avaluació.
-Agenda diària per setmanes i ha de signar els pares setmanalment.
-Treballs i exàmens programats per a la 2a avaluació.
-Qualificacions obtingudes en les diferents matèries en la 2a avaluació.
-Agenda diària per setmanes i ha de signar els pares setmanalment.
-Treballs i exàmens programats per a la 3a avaluació.
-Qualificacions obtingudes en les diferents matèries a la 3a avaluació.
-Agenda diària per setmanes i ha de signar els pares setmanalment.
-Calendari d'exàmens al setembre.
-Autoritzacions per sortir del centre en horari lectiu.
-Comunicats dels professors a la família
-Comunicats de la família als professors.
-Justificants per faltes d'assistència.
-Plànols del centre.
-Horari d'estudi setmanal.
-Anotacions que puguin fer els alumnes.
-Llistat de contactes.
Activitats d' acollida
ACTIVITATS D’ ACOLLIDA
INSTRUCCIONS PRÈVIES PER L’ ACOLLIDA
En els primers dies del curs, el tutor ha de tenir en compte que l'alumne té unes necessitats específiques que cal atendre: una necessitat de sentir-se acollit en el grup i pels professors, acollida que en aquests dies afavorirà o impedirà l'adaptació al centre, i una necessitat de ser reconegut i identificat amb la seva característiques i peculiaritats, deixant de ser un alumne anònim.
A continuació oferim alguns suggeriments que esperem siguin útils al tutor que es planteja com rebre i conèixer el seu grup al principi de curs.
Abans de rebre'ls:
• Repassar la llista d'alumnes del grup: nombre total d'alumnes, nombre d'alumnes de cada sexe.
• Preparar l'aula on se'ls rebrà: atendre a la neteja, l'ordre, les condicions que reuneix d'espai en relació al nombre d'alumnes, ...
Comprovar si hi ha alumnes repetidors. Localitzar-los en la llista.
La recepció:
• Donar-los la benvinguda.
. Presentar-se al grup com a tutor.
. Fer un avanç de les idees bàsiques de la tutoria en el curs. El que pensa fer el tutor i el que poden esperar d'ell.
• Explicar el contingut i utilitat de l'agenda que obligatòriament han de dur.
. Ajudar-los a emplenar els apartats necessaris.
En un primer contacte, el tutor ha d' intentar conèixer:
Com es mostren amb els altres
La seva història escolar
Per que han vingut a l’institut
Com es troben
Se'ls indica, també, a qui han d'acudir quan ho necessitin.
Als repetidors:
Aquests alumnes, per trobar-se en una situació incomoda en el grup i, de vegades, de mala gana, necessiten una atenció personal o en grup petit en els primers dies del curs.
El tutor ha de conèixer, d'entrada:
El seu estat d'ànim
Les raons de la seva repetició (la seva versió)
Les dificultats completes que ell veu
Les seves expectatives i plans per al curs
Aquesta primera conversa serà una presa de contacte que probablement el tutor haurà de repetir durant el curs.
INSTRUCCIONS PRÈVIES PER L’ ACOLLIDA
En els primers dies del curs, el tutor ha de tenir en compte que l'alumne té unes necessitats específiques que cal atendre: una necessitat de sentir-se acollit en el grup i pels professors, acollida que en aquests dies afavorirà o impedirà l'adaptació al centre, i una necessitat de ser reconegut i identificat amb la seva característiques i peculiaritats, deixant de ser un alumne anònim.
A continuació oferim alguns suggeriments que esperem siguin útils al tutor que es planteja com rebre i conèixer el seu grup al principi de curs.
Abans de rebre'ls:
• Repassar la llista d'alumnes del grup: nombre total d'alumnes, nombre d'alumnes de cada sexe.
• Preparar l'aula on se'ls rebrà: atendre a la neteja, l'ordre, les condicions que reuneix d'espai en relació al nombre d'alumnes, ...
Comprovar si hi ha alumnes repetidors. Localitzar-los en la llista.
La recepció:
• Donar-los la benvinguda.
. Presentar-se al grup com a tutor.
. Fer un avanç de les idees bàsiques de la tutoria en el curs. El que pensa fer el tutor i el que poden esperar d'ell.
• Explicar el contingut i utilitat de l'agenda que obligatòriament han de dur.
. Ajudar-los a emplenar els apartats necessaris.
En un primer contacte, el tutor ha d' intentar conèixer:
Com es mostren amb els altres
La seva història escolar
Per que han vingut a l’institut
Com es troben
Se'ls indica, també, a qui han d'acudir quan ho necessitin.
Als repetidors:
Aquests alumnes, per trobar-se en una situació incomoda en el grup i, de vegades, de mala gana, necessiten una atenció personal o en grup petit en els primers dies del curs.
El tutor ha de conèixer, d'entrada:
El seu estat d'ànim
Les raons de la seva repetició (la seva versió)
Les dificultats completes que ell veu
Les seves expectatives i plans per al curs
Aquesta primera conversa serà una presa de contacte que probablement el tutor haurà de repetir durant el curs.
APROPAMENT DE LA TUTORIA AL PROFESSORAT
2.1. OBJECTIUS GENERALS DE L’ ACCIÓ TUTORIAL
Respecte al professorat:
_ Establir cada curs escolar una planificació marcada que serveixi de punt de partida i de guia per al desenvolupament dels objectius generals establerts en el PAT, a través de l'hora setmanal de tutoria lectiva i que sigui el punt de partida per a la programació que cada tutor tutora haurà de realitzar de la seva tutoria.
_ Aconseguir la implicació i participació dels professors tutors i les professores tutores en el disseny de les sessions tutorials, en la seva implementació i en la seva avaluació.
_ Contextualitzar i adequar les actuacions proposades a la realitat de l'alumnat, de cada grup-classe i del centre
_ Conscienciar tot el professorat de la seva responsabilitat en l'orientació i acció tutorial de l'alumnat (no exclusiva dels tutors i tutores)
_ Sensibilitzar especialment a tot el professorat en la seva competència respecte al treball diari en favor d'una convivència pacífica (respecte, tolerància, solidaritat ,...)
_ Facilitar l'organització i el seguiment que el professorat tutor ha d'assumir pel que fa a tot l'alumnat de la seva tutoria, les seves famílies i l'equip educatiu, en aspectes tan nombrosos i variats com l'assistència, la convivència, els dificultats acadèmiques, ...
2.2. L'acció tutorial
2.1. OBJECTIUS GENERALS de l'acció tutorial.
2.2. CRITERIS PER A LA SELECCIÓ DE LES INTERVENCIONS A REALITZAR AMB ELS GRUPS.
2.3. CRITERIS GENERALS ALS QUE S'AJUSTEN LES INTERVENCIONS RELACIONADES AMB L'ATENCIÓ INDIVIDUALITZADA A L'ALUMNAT.
2.4. DESCRIPCIÓ DELS PROCEDIMENTS PER RECOLLIR I ORGANITZAR LES DADES ACADÈMIQUES I PERSONALS DE CADA UN DELS ALUMNES.
2.5. PROCEDIMENTS I ORGANITZACIÓ DE LA COMUNICACIÓ AMB LES FAMÍLIES
2.6. ORGANITZACIÓ DE LA COORDINACIÓ ENTRE EL PROFESSORAT QUE TINGUI ASSIGNADA LA TUTORIA DELS DIFERENTS GRUPS.
2.7. ORGANITZACIÓ DE LA COORDINACIÓ ENTRE TOTS ELS MEMBRES DE L'EQUIP EDUCATIU DE CADA GRUP.
2.8. DISTRIBUCIÓ DE RESPONSABILITATS DELS DIFERENTS MEMBRES DE L'EQUIP EN RELACIÓ AMB EL DESENVOLUPAMENT DE L'ACCIÓ TUTORIAL.
2.9. PROCEDIMENTS PER REALITZAR EL SEGUIMENT I LA AVALUACIÓ DE L'ACCIÓ TUTORIAL.
Respecte al professorat:
_ Establir cada curs escolar una planificació marcada que serveixi de punt de partida i de guia per al desenvolupament dels objectius generals establerts en el PAT, a través de l'hora setmanal de tutoria lectiva i que sigui el punt de partida per a la programació que cada tutor tutora haurà de realitzar de la seva tutoria.
_ Aconseguir la implicació i participació dels professors tutors i les professores tutores en el disseny de les sessions tutorials, en la seva implementació i en la seva avaluació.
_ Contextualitzar i adequar les actuacions proposades a la realitat de l'alumnat, de cada grup-classe i del centre
_ Conscienciar tot el professorat de la seva responsabilitat en l'orientació i acció tutorial de l'alumnat (no exclusiva dels tutors i tutores)
_ Sensibilitzar especialment a tot el professorat en la seva competència respecte al treball diari en favor d'una convivència pacífica (respecte, tolerància, solidaritat ,...)
_ Facilitar l'organització i el seguiment que el professorat tutor ha d'assumir pel que fa a tot l'alumnat de la seva tutoria, les seves famílies i l'equip educatiu, en aspectes tan nombrosos i variats com l'assistència, la convivència, els dificultats acadèmiques, ...
2.2. L'acció tutorial
2.1. OBJECTIUS GENERALS de l'acció tutorial.
2.2. CRITERIS PER A LA SELECCIÓ DE LES INTERVENCIONS A REALITZAR AMB ELS GRUPS.
2.3. CRITERIS GENERALS ALS QUE S'AJUSTEN LES INTERVENCIONS RELACIONADES AMB L'ATENCIÓ INDIVIDUALITZADA A L'ALUMNAT.
2.4. DESCRIPCIÓ DELS PROCEDIMENTS PER RECOLLIR I ORGANITZAR LES DADES ACADÈMIQUES I PERSONALS DE CADA UN DELS ALUMNES.
2.5. PROCEDIMENTS I ORGANITZACIÓ DE LA COMUNICACIÓ AMB LES FAMÍLIES
2.6. ORGANITZACIÓ DE LA COORDINACIÓ ENTRE EL PROFESSORAT QUE TINGUI ASSIGNADA LA TUTORIA DELS DIFERENTS GRUPS.
2.7. ORGANITZACIÓ DE LA COORDINACIÓ ENTRE TOTS ELS MEMBRES DE L'EQUIP EDUCATIU DE CADA GRUP.
2.8. DISTRIBUCIÓ DE RESPONSABILITATS DELS DIFERENTS MEMBRES DE L'EQUIP EN RELACIÓ AMB EL DESENVOLUPAMENT DE L'ACCIÓ TUTORIAL.
2.9. PROCEDIMENTS PER REALITZAR EL SEGUIMENT I LA AVALUACIÓ DE L'ACCIÓ TUTORIAL.
fase 1_ act. 1- QÜESTIONARI ALUMNES
Hàbits i Costums
ATENCIÓ
❑ Estudiar sol, sense pares ni germans. Sempre en el mateix lloc i si pot ser a la mateixa hora.
❑ No ha sentir música o veure TV, ni tenir a prop elements (TBO, pòster, consoles, jocs, etc) per evitar distraccions i, per tant, això ajuda a concentrar-se i millorar la ATENCIÓ.
❑ No estudiar estirat ni en un llit ni en sofà, perquè dificulta l'activació cerebral i decau l'atenció (ja que l'afluència d'oxigen disminueix).
❑ No estudiar amb son, fatiga o si aquestes molt cansat (ja que no s'activa l'escorça cerebral i per tant decau el nivell d'atenció i el teu aprenentatge serà molt baix). Tampoc amb febre.
❑ Eliminar les idees que et distreuen o impedeixen i dificulten la teva concentració (si et passa això de forma perllongada o habitual en aquest moment canvia d'activitat) si veus que persisteix i et passa de forma habitual demana ajuda al D. d'Orientació).
❑ Organitzar el material de treball (quaderns, apunts, resums, esquemes, ..) amb claredat i classificació personalitzada (valgui com a exemple l'organització de la roba en un armari com a elements d'emmagatzematge i classificació per poder trobar amb rapidesa i eficàcia .
❑ Prendre apunts o notes durant les explicacions dels professors (encara que no els prenguis bé, després els podràs millorar) (ningú neix sabent).
❑ Estudiar no menys de 90 minuts i no més de 180 minuts (depèn de les capacitats de cada un i de l'època de l'any acadèmic). Estudiar durant tota l'avaluació i no només quan s'aproxima un examen (veure la corba d'aprenentatge i d'oblit). Estudiar / treballar a la setmana no menys de 10 hores.
❑ Esmorzar cada dia abans d'anar al centre (llet, suc, .. I si és possible una cosa sòlida) però si no s'ha esmorzat suficient s'ha de prendre "alguna cosa" en el primer esplai (no llaminadures i pastes) sinó vitamines i proteïnes.
❑ Primer estudiar un tema i després periòdicament es repassa per evitar oblidar-ho.
Autocontrol
❑ Controlar la pròpia conducta d'estudi, per a això, he de PLANIFICAR el treball (Heu de pensar QUÈ, COM, QUAN, QUAN, ON vaig a estudiar).
❑ Realitzar "les meves tasques" abans de sortir al carrer o veure TV o utilitzar ordinador per a jocs o videoconsola o cd o utilitzar qualsevol altra "cosa" que baixi el meu nivell d'atenció i em distregui.
❑ Realitzar estudi i / o repàs, fer els exercicis i tasques i organitzar els meus materials (fer esquemes, resums, passar a net els apunts quan calgui i fins i tot reorganitzar i ampliar) a DIARI.
❑ Estudiar i repassar començant per les matèries més difícils o que menys m'agraden (perquè si ho deixes per al final o no li dediques el temps necessari o ho fas ràpid, de mala "guanya". Això no és productiu.
❑ La MEMORITZACIÓ és adequada però després de la planificació (APRENDRE és COMPRENDRE + assimilada). No val només amb memoritzar s'ha d'entendre ja que si no ho oblidarem ràpidament hi ha més ens serà poc útil.
❑ Dormir almenys 8 hores (l'organisme necessita un temps per recuperar forces i "carregar les bateries", encara que el teu et creguis molt fort també necessites descansar).
❑ Has demanar aclariments als professors del que no entenguis (els dubtes o errors no et portaran res positiu, pregunta als teus professors i veuràs com ells estan disposats a ajudar-te).
❑ És bo, llegir els temes abans que el professor els expliqui (pensa perquè).
ATENDRE + COMPRENDRE / ENTENDRE + ASSIMILAT / EMMAGATZEMAR (MEMORITZAR) + RECUPERAR
1. Coses que faig bé:
2. Coses que necessito millorar:
Habilitats i Eines
❑ Atendre a classe i concentrar-se en el que s'està fent (facilita la comprensió + assimilació)
❑ Prendre apunts de forma clara i organitzada (fins i tot saber decidir quan cal completar i
ampliar).
❑ Tenir tot el material organitzat en apunts, esquemes, resums, ...
❑ Organitzar el material en fitxes, diagrames, etc.
❑ Tenir bon nivell de lectura (llegir per sobre de 180 paraules per minut i sobretotcomprendre).
❑ Utilitza el diccionari (aclareix molts dubtes i àmplia nostre vocabulari), expressió (caminant no hi ha camí, es fa camí en caminar ...)
❑ No estar nerviós per estudiar ni bloquejar (controlar el nivell d'ansietat).
❑ Estudiar un temps mínim de 30 'sense aixecar (després es poden fer petits descansos de no més de 5' per no perdre la concentració. Aquests descansos seran per anar al servei, "donar una volta", però no per veure TV, ordinador , consola o qualsevol cosa que ens agradi però que ens distregui).
❑ Abans de donar per acabat un treball has tornar a llegir (sempre hi ha possibilitat de millorar-lo o corregir algun error). Finalment, has de procurar relacionar el que vols aprendre amb el que saps. I el que aprens traslladar-lo a la teva vida diària.
1. Coses que faig bé
2. Coses que necessito millorar
Metodologia - Forma de Treballar
❑ Estudiar la teoria abans de fer els exercicis o tasques ("primer s'estudia la recepta i després s'elabora el menjar").
❑ Utilitzar la biblioteca per resoldre dubtes, comparar i aclarir informació, i sobretot per ampliar els teus coneixements).
❑ Presentar els treballs nets i ordenats (lletra clara, espais entre línies suficients, eliminar esborradures, marges suficients (esquerra l'equivalent a cinc quadres, superior a quatre, dreta a tres anys i inferior a dos).
❑ No has memoritzar el que no comprenguis (abans has aclarir els teus dubtes) (el que s'ha après de seguida s'oblida).
❑ Llegir les notes petites i peus de pàgina dels llibres (que normalment no has inclòs en els teus és esquemes i resums, també tenen informació rellevant).
❑ Organitzar el material d'estudi seguint els següents passos: lectura del tema en llibre o apunts ¬ parts del professor organitzar els teus apunts realitzar els esquemes i / o resums estudi repàs autoanàlisi repàs examen del professor. I l'èxit t'arribarà ....
❑ Distingir el fonamental del secundari (és bàsic per organitzar els teus apunts i realitzar les teves esquemes i resums).
❑ No et quedis amb dubtes: pregunta que no costa res ni suposa riscos. Qui pregunta aprèn i progressa, qui atén i escolta també).
❑ Auto-examinar (examinar tu mateix): utilitza un cassette, grava un tema i després corregeix, amplia els teus coneixements si és necessari) i si et surt bé felicita't i de pas et recompenses.
❑ Relacionar el que aprens amb el que saps. De poc serveix aprendre alguna cosa si no l'utilitzes en la teva vida.
1. Coses que faig bé
2. Coses que necessito millorar
Ambient d'Estudi i Treball
AMBIENT FAMILIAR FÍSIC
❑ Estudiar sempre al mateix lloc (per crear hàbits associats a l'habitació o lloc).
❑ No tenir a prop cassette, ni ràdio, ni TV, ni res que et pugui distreure.
❑ Evitar sorolls (si el soroll a casa és alt i et molesta, i no pots eliminar-lo, ves a estudiar a una biblioteca).
❑ Estructura teva cambra de estudi de la següent manera:
- Taula àmplia; cadira amb respatller, llum de taula sense halogen.
- Temperatura agradable (entre 19-23 º C)
- Llibres i materials distractors lluny de l'abast de les mans (col • locats en prestatgeries i mai en la taula de treball).
❑ No permetre interrupcions o distraccions per la resta de la família (només les imprescindibles).
❑ Estructura teva cambra de estudi de la següent manera:
- Taula àmplia; cadira amb respatller, llum de taula sense halogen.
- Temperatura agradable (entre 19-23 º C)
- Llibres i materials distractors lluny de l'abast de les mans (col • locats en prestatgeries i mai en la taula de treball).
❑ No permetre interrupcions o distraccions per la resta de la família (només les imprescindibles).
AMBIENT FAMILIAR SOCIAL (Recomanacions per als pares)
❑ Els pares han d'expressar la seva satisfacció pel que fas (et poden demanar que estudiïs però no que aprovis de vegades això no només depèn de tu).
❑ Els pares han de reconèixer els esforços dels seus fills i valorar-los.
❑ Han contactar amb els teus professors, especialment amb el teu tutor, per veure l'evolució dels seus fills i tractar d'ajudar en el que calgui.
❑ Valorar que totes les matèries contribueixen a l'educació dels alumnes.
❑ Eliminar les critiques i canviar-les per valoracions positives (reforços).
❑ No comparar amb altres persones(Germans, companys, cosins, etc .Se sol fer per a mal).
❑ Finalment, és més important la formació-educació que les notes-qualificacions.
AMBIENT ESCOLAR FÍSIC
❑ Has seure a la part davantera de l'aula (entre 2-5 fila), lluny de les finestres, així evitaràs les possibles distraccions.
❑ Has veure correctament el que s'escriu a la pissarra (si no és així demana que et acostin i si és necessari mira't la vista).
❑ Has sentir correctament als teus professors i companys, (si no és així demana que et acostin i si és necessari mira't l'audició).
❑ Eliminar els cartells de classe, ja que contribueixen a la distracció (si hi ha cartells han d'estar en la part posterior de l'aula i mai a la frontal).
AMBIENT ESCOLAR SOCIAL
❑ Has seure amb companys / es que siguin bons estudiants per evitar la possible distracció.
❑ Seure amb companys / es amb els quals treballes a gust (demanaràs al teu tutor que et canviï si no et sents a gust).
❑ Necessites sentir apreciat pels teus companys / es i professors, això contribueix a millorar la teva autoestima i millora el rendiment.
❑ Has sentir-te recolzat pels teus professors i recórrer a ells per aclarir dubtes, llacunes o dificultats.
❑ Necessites no ser ni sentir-te un "vague". Si t'ho diuen pensa que els ganduls no neixen es fan i per tant es pot canviar (les persones no es poden canviar però els seus comportaments si).
❑ Els teus professors també necessiten sentir recolzats i apreciats pels seus alumnes (posa-ho en pràctica i veuràs els resultats).
❑ Has recórrer al tutor o, si no l'orientador per ajudar-te a resoldre els teus dificultats personals (per això també estan, comprova i ho veuràs).
1. Coses que faig bé
2. Coses que necessito millorar
ABANS DE L'EXAMEN
❑ Estudia diàriament un temps (90 a 180 minuts). Per a això, has de tenir un horari de repàs setmanal (ha de ser continu i sistemàtic).
❑ Planifica l'estudi i el repàs amb temps per així portar planificat l'examen.
❑ Prepara o intensifica la preparació de l'examen com a mínim amb 15 dies (el dia abans només repàs i em ... relaxo)
❑ Estudia des dels teus apunts (amb resums, esquemes, quadres sinòptics, ...) i utilitza el llibre per preparar o complementar els teus apunts (esquemes, resums, ...) o per ampliar o per a organitzar millor el tema (No estudiïs des del llibre per això hi ha els apunts).
❑ Realitza auto-exàmens (per a això faràs pràctiques a casa - suggeriment gravat en el casset i després et escoltes podràs veure el que saps, el que no saps i els errors que tinguis) És una bona forma d'autocontrol i de reparació d'errors !.
❑ Controla l'ansietat, estrès, angoixa o falta d'atenció distracció i fins i tot les idees negatives que tinguis doncs sinó rendiràs per sota de les teves possibilitats (si no saps fer-ho només busca ajuda al teu tutor o orientador).
❑ Aniràs relaxat. No has de fer repassos a les 12 hores anteriors a un examen. ¡La sort està tirada!
❑ Prepara tot el que necessites per a l'examen amb temps (estris, ... fins i tot les!Xulles!)
DURANT L' EXAMEN
❑ Si tens ansietat, controla-la i relaxa't o si no pots almenys aprèn a sobreviure amb ella.
❑ Posa atenció a les indicacions i explicacions del professor alerta que aquí hi ha les claus de l'examen!
❑ Demana explicacions al professor del que no entenguis abans de començar l'examen (cal que no tinguis dubtes sobre el que has de fer).
❑ Llegeix les preguntes les vegades que sigui necessari i un cop sàpigues el que et demanen comença a contestar-les.
❑ Si pots contesta primer les preguntes que et saps i deixa per després les que no sàpigues bé.
❑ Si et ¡embussos! Deixa la pregunta i passa a la següent. Si al final et sobra temps torna sobre les quals vas deixar.
❑ Quan no sàpigues alguna cosa, respira profund, busca en la teva memòria i si no ho saps, ho deixes i passes a una altra pregunta ... després si pots tornes sobre ella.
❑ Cuida la presentació: marges (esq: 3 cm, sup. 3 cm, dreta 2 cm i base 1 cm aprox), lletra clara (bona grafia), ortografia.
❑ Guarda una estructura de presentació en la redacció dels temes (et suggerim que et facis preguntes seguint aquest ordre:
- ¿Què .... a què, ... per a què ... de què ... amb què ...? : Definició, després seguiràs per
- Qui .. a, per, de, amb qui ...?.: Agent o acció, després seguiràs per
- ¿Com ....? La manera o forma, després seguiràs per
- ¿Quan .....? El temps o espai temporal
- Quant ...? La quantitat
- On ...? El lloc
- Per què .....? La conclusió, que servirà de tancament del tema.
❑ No lliuraràs l'examen abans de rellegir, perquè així podràs corregir errors ortogràfics, matisar, corregir o ampliar el que s'ha exposat amb la qual cosa millorarà el seu contingut.
❑ Abans de començar a redactar l'examen has de fer un esquema o guió i després ho redactareu millor.
❑ Si durant un examen tens moltes ganes de marxar i et sents malament, sol ser un clar indicador d'ansietat (potser necessites ajuda). De la mateixa manera si durant l'examen has de preguntar als teus companys això pot ser per inseguretat o ansietat.
1. Coses que faig bé
2. Coses que necessito millorar
ATENCIÓ
❑ Estudiar sol, sense pares ni germans. Sempre en el mateix lloc i si pot ser a la mateixa hora.
❑ No ha sentir música o veure TV, ni tenir a prop elements (TBO, pòster, consoles, jocs, etc) per evitar distraccions i, per tant, això ajuda a concentrar-se i millorar la ATENCIÓ.
❑ No estudiar estirat ni en un llit ni en sofà, perquè dificulta l'activació cerebral i decau l'atenció (ja que l'afluència d'oxigen disminueix).
❑ No estudiar amb son, fatiga o si aquestes molt cansat (ja que no s'activa l'escorça cerebral i per tant decau el nivell d'atenció i el teu aprenentatge serà molt baix). Tampoc amb febre.
❑ Eliminar les idees que et distreuen o impedeixen i dificulten la teva concentració (si et passa això de forma perllongada o habitual en aquest moment canvia d'activitat) si veus que persisteix i et passa de forma habitual demana ajuda al D. d'Orientació).
❑ Organitzar el material de treball (quaderns, apunts, resums, esquemes, ..) amb claredat i classificació personalitzada (valgui com a exemple l'organització de la roba en un armari com a elements d'emmagatzematge i classificació per poder trobar amb rapidesa i eficàcia .
❑ Prendre apunts o notes durant les explicacions dels professors (encara que no els prenguis bé, després els podràs millorar) (ningú neix sabent).
❑ Estudiar no menys de 90 minuts i no més de 180 minuts (depèn de les capacitats de cada un i de l'època de l'any acadèmic). Estudiar durant tota l'avaluació i no només quan s'aproxima un examen (veure la corba d'aprenentatge i d'oblit). Estudiar / treballar a la setmana no menys de 10 hores.
❑ Esmorzar cada dia abans d'anar al centre (llet, suc, .. I si és possible una cosa sòlida) però si no s'ha esmorzat suficient s'ha de prendre "alguna cosa" en el primer esplai (no llaminadures i pastes) sinó vitamines i proteïnes.
❑ Primer estudiar un tema i després periòdicament es repassa per evitar oblidar-ho.
Autocontrol
❑ Controlar la pròpia conducta d'estudi, per a això, he de PLANIFICAR el treball (Heu de pensar QUÈ, COM, QUAN, QUAN, ON vaig a estudiar).
❑ Realitzar "les meves tasques" abans de sortir al carrer o veure TV o utilitzar ordinador per a jocs o videoconsola o cd o utilitzar qualsevol altra "cosa" que baixi el meu nivell d'atenció i em distregui.
❑ Realitzar estudi i / o repàs, fer els exercicis i tasques i organitzar els meus materials (fer esquemes, resums, passar a net els apunts quan calgui i fins i tot reorganitzar i ampliar) a DIARI.
❑ Estudiar i repassar començant per les matèries més difícils o que menys m'agraden (perquè si ho deixes per al final o no li dediques el temps necessari o ho fas ràpid, de mala "guanya". Això no és productiu.
❑ La MEMORITZACIÓ és adequada però després de la planificació (APRENDRE és COMPRENDRE + assimilada). No val només amb memoritzar s'ha d'entendre ja que si no ho oblidarem ràpidament hi ha més ens serà poc útil.
❑ Dormir almenys 8 hores (l'organisme necessita un temps per recuperar forces i "carregar les bateries", encara que el teu et creguis molt fort també necessites descansar).
❑ Has demanar aclariments als professors del que no entenguis (els dubtes o errors no et portaran res positiu, pregunta als teus professors i veuràs com ells estan disposats a ajudar-te).
❑ És bo, llegir els temes abans que el professor els expliqui (pensa perquè).
ATENDRE + COMPRENDRE / ENTENDRE + ASSIMILAT / EMMAGATZEMAR (MEMORITZAR) + RECUPERAR
1. Coses que faig bé:
2. Coses que necessito millorar:
Habilitats i Eines
❑ Atendre a classe i concentrar-se en el que s'està fent (facilita la comprensió + assimilació)
❑ Prendre apunts de forma clara i organitzada (fins i tot saber decidir quan cal completar i
ampliar).
❑ Tenir tot el material organitzat en apunts, esquemes, resums, ...
❑ Organitzar el material en fitxes, diagrames, etc.
❑ Tenir bon nivell de lectura (llegir per sobre de 180 paraules per minut i sobretotcomprendre).
❑ Utilitza el diccionari (aclareix molts dubtes i àmplia nostre vocabulari), expressió (caminant no hi ha camí, es fa camí en caminar ...)
❑ No estar nerviós per estudiar ni bloquejar (controlar el nivell d'ansietat).
❑ Estudiar un temps mínim de 30 'sense aixecar (després es poden fer petits descansos de no més de 5' per no perdre la concentració. Aquests descansos seran per anar al servei, "donar una volta", però no per veure TV, ordinador , consola o qualsevol cosa que ens agradi però que ens distregui).
❑ Abans de donar per acabat un treball has tornar a llegir (sempre hi ha possibilitat de millorar-lo o corregir algun error). Finalment, has de procurar relacionar el que vols aprendre amb el que saps. I el que aprens traslladar-lo a la teva vida diària.
1. Coses que faig bé
2. Coses que necessito millorar
Metodologia - Forma de Treballar
❑ Estudiar la teoria abans de fer els exercicis o tasques ("primer s'estudia la recepta i després s'elabora el menjar").
❑ Utilitzar la biblioteca per resoldre dubtes, comparar i aclarir informació, i sobretot per ampliar els teus coneixements).
❑ Presentar els treballs nets i ordenats (lletra clara, espais entre línies suficients, eliminar esborradures, marges suficients (esquerra l'equivalent a cinc quadres, superior a quatre, dreta a tres anys i inferior a dos).
❑ No has memoritzar el que no comprenguis (abans has aclarir els teus dubtes) (el que s'ha après de seguida s'oblida).
❑ Llegir les notes petites i peus de pàgina dels llibres (que normalment no has inclòs en els teus és esquemes i resums, també tenen informació rellevant).
❑ Organitzar el material d'estudi seguint els següents passos: lectura del tema en llibre o apunts ¬ parts del professor organitzar els teus apunts realitzar els esquemes i / o resums estudi repàs autoanàlisi repàs examen del professor. I l'èxit t'arribarà ....
❑ Distingir el fonamental del secundari (és bàsic per organitzar els teus apunts i realitzar les teves esquemes i resums).
❑ No et quedis amb dubtes: pregunta que no costa res ni suposa riscos. Qui pregunta aprèn i progressa, qui atén i escolta també).
❑ Auto-examinar (examinar tu mateix): utilitza un cassette, grava un tema i després corregeix, amplia els teus coneixements si és necessari) i si et surt bé felicita't i de pas et recompenses.
❑ Relacionar el que aprens amb el que saps. De poc serveix aprendre alguna cosa si no l'utilitzes en la teva vida.
1. Coses que faig bé
2. Coses que necessito millorar
Ambient d'Estudi i Treball
AMBIENT FAMILIAR FÍSIC
❑ Estudiar sempre al mateix lloc (per crear hàbits associats a l'habitació o lloc).
❑ No tenir a prop cassette, ni ràdio, ni TV, ni res que et pugui distreure.
❑ Evitar sorolls (si el soroll a casa és alt i et molesta, i no pots eliminar-lo, ves a estudiar a una biblioteca).
❑ Estructura teva cambra de estudi de la següent manera:
- Taula àmplia; cadira amb respatller, llum de taula sense halogen.
- Temperatura agradable (entre 19-23 º C)
- Llibres i materials distractors lluny de l'abast de les mans (col • locats en prestatgeries i mai en la taula de treball).
❑ No permetre interrupcions o distraccions per la resta de la família (només les imprescindibles).
❑ Estructura teva cambra de estudi de la següent manera:
- Taula àmplia; cadira amb respatller, llum de taula sense halogen.
- Temperatura agradable (entre 19-23 º C)
- Llibres i materials distractors lluny de l'abast de les mans (col • locats en prestatgeries i mai en la taula de treball).
❑ No permetre interrupcions o distraccions per la resta de la família (només les imprescindibles).
AMBIENT FAMILIAR SOCIAL (Recomanacions per als pares)
❑ Els pares han d'expressar la seva satisfacció pel que fas (et poden demanar que estudiïs però no que aprovis de vegades això no només depèn de tu).
❑ Els pares han de reconèixer els esforços dels seus fills i valorar-los.
❑ Han contactar amb els teus professors, especialment amb el teu tutor, per veure l'evolució dels seus fills i tractar d'ajudar en el que calgui.
❑ Valorar que totes les matèries contribueixen a l'educació dels alumnes.
❑ Eliminar les critiques i canviar-les per valoracions positives (reforços).
❑ No comparar amb altres persones(Germans, companys, cosins, etc .Se sol fer per a mal).
❑ Finalment, és més important la formació-educació que les notes-qualificacions.
AMBIENT ESCOLAR FÍSIC
❑ Has seure a la part davantera de l'aula (entre 2-5 fila), lluny de les finestres, així evitaràs les possibles distraccions.
❑ Has veure correctament el que s'escriu a la pissarra (si no és així demana que et acostin i si és necessari mira't la vista).
❑ Has sentir correctament als teus professors i companys, (si no és així demana que et acostin i si és necessari mira't l'audició).
❑ Eliminar els cartells de classe, ja que contribueixen a la distracció (si hi ha cartells han d'estar en la part posterior de l'aula i mai a la frontal).
AMBIENT ESCOLAR SOCIAL
❑ Has seure amb companys / es que siguin bons estudiants per evitar la possible distracció.
❑ Seure amb companys / es amb els quals treballes a gust (demanaràs al teu tutor que et canviï si no et sents a gust).
❑ Necessites sentir apreciat pels teus companys / es i professors, això contribueix a millorar la teva autoestima i millora el rendiment.
❑ Has sentir-te recolzat pels teus professors i recórrer a ells per aclarir dubtes, llacunes o dificultats.
❑ Necessites no ser ni sentir-te un "vague". Si t'ho diuen pensa que els ganduls no neixen es fan i per tant es pot canviar (les persones no es poden canviar però els seus comportaments si).
❑ Els teus professors també necessiten sentir recolzats i apreciats pels seus alumnes (posa-ho en pràctica i veuràs els resultats).
❑ Has recórrer al tutor o, si no l'orientador per ajudar-te a resoldre els teus dificultats personals (per això també estan, comprova i ho veuràs).
1. Coses que faig bé
2. Coses que necessito millorar
ABANS DE L'EXAMEN
❑ Estudia diàriament un temps (90 a 180 minuts). Per a això, has de tenir un horari de repàs setmanal (ha de ser continu i sistemàtic).
❑ Planifica l'estudi i el repàs amb temps per així portar planificat l'examen.
❑ Prepara o intensifica la preparació de l'examen com a mínim amb 15 dies (el dia abans només repàs i em ... relaxo)
❑ Estudia des dels teus apunts (amb resums, esquemes, quadres sinòptics, ...) i utilitza el llibre per preparar o complementar els teus apunts (esquemes, resums, ...) o per ampliar o per a organitzar millor el tema (No estudiïs des del llibre per això hi ha els apunts).
❑ Realitza auto-exàmens (per a això faràs pràctiques a casa - suggeriment gravat en el casset i després et escoltes podràs veure el que saps, el que no saps i els errors que tinguis) És una bona forma d'autocontrol i de reparació d'errors !.
❑ Controla l'ansietat, estrès, angoixa o falta d'atenció distracció i fins i tot les idees negatives que tinguis doncs sinó rendiràs per sota de les teves possibilitats (si no saps fer-ho només busca ajuda al teu tutor o orientador).
❑ Aniràs relaxat. No has de fer repassos a les 12 hores anteriors a un examen. ¡La sort està tirada!
❑ Prepara tot el que necessites per a l'examen amb temps (estris, ... fins i tot les!Xulles!)
DURANT L' EXAMEN
❑ Si tens ansietat, controla-la i relaxa't o si no pots almenys aprèn a sobreviure amb ella.
❑ Posa atenció a les indicacions i explicacions del professor alerta que aquí hi ha les claus de l'examen!
❑ Demana explicacions al professor del que no entenguis abans de començar l'examen (cal que no tinguis dubtes sobre el que has de fer).
❑ Llegeix les preguntes les vegades que sigui necessari i un cop sàpigues el que et demanen comença a contestar-les.
❑ Si pots contesta primer les preguntes que et saps i deixa per després les que no sàpigues bé.
❑ Si et ¡embussos! Deixa la pregunta i passa a la següent. Si al final et sobra temps torna sobre les quals vas deixar.
❑ Quan no sàpigues alguna cosa, respira profund, busca en la teva memòria i si no ho saps, ho deixes i passes a una altra pregunta ... després si pots tornes sobre ella.
❑ Cuida la presentació: marges (esq: 3 cm, sup. 3 cm, dreta 2 cm i base 1 cm aprox), lletra clara (bona grafia), ortografia.
❑ Guarda una estructura de presentació en la redacció dels temes (et suggerim que et facis preguntes seguint aquest ordre:
- ¿Què .... a què, ... per a què ... de què ... amb què ...? : Definició, després seguiràs per
- Qui .. a, per, de, amb qui ...?.: Agent o acció, després seguiràs per
- ¿Com ....? La manera o forma, després seguiràs per
- ¿Quan .....? El temps o espai temporal
- Quant ...? La quantitat
- On ...? El lloc
- Per què .....? La conclusió, que servirà de tancament del tema.
❑ No lliuraràs l'examen abans de rellegir, perquè així podràs corregir errors ortogràfics, matisar, corregir o ampliar el que s'ha exposat amb la qual cosa millorarà el seu contingut.
❑ Abans de començar a redactar l'examen has de fer un esquema o guió i després ho redactareu millor.
❑ Si durant un examen tens moltes ganes de marxar i et sents malament, sol ser un clar indicador d'ansietat (potser necessites ajuda). De la mateixa manera si durant l'examen has de preguntar als teus companys això pot ser per inseguretat o ansietat.
1. Coses que faig bé
2. Coses que necessito millorar
ACTIVITATS 1ª FASE
ACTIVITATS FASE I:
1. APROPAMENT A LA TUTORIA AMB EL PROFESSORAT: Dur a terme sessions amb el professorat especialment el nou i sobretot pel professorat de primer i segon de l' ESO. El objectiu és acostar al PAT amb els procediments d'actuació i establir un calendari d'actuacions pel mes d'octubre.
RECURS: activitat 1 fase 1: PAT d'un centre, on cal explicar al professorat les parts del PAT i les seves funcions a realitzar així com les activitats que es realitzen a 1r d' ESO.
2. APROPAMENT A LA TUTORIA AMB L'ALUMNAT: Treballar les perspectives que té l'alumnat en iniciar l'educació secundària obligatòria. Es duran a terme diverses sessions per en la primera emplenar el qüestionari i després treballar-ho a la classe de tutoria.
RECURS: activitat 1.
3. COORDINACIÓ DEL D.O. AMB EL COORDINADOR / A DE 1r d ‘ ESO. Establir al calendari escolar sessions de reunió amb els coordinadors de 1r (aquest coordinador en reunions anteriors amb els tutors dels grups transmet al Departament d'Orientació la necessitat d'intervenció i assessorament amb els diferents grups, d'acord amb les necessitats detectades en aquest primer contacte d'inici de curs amb els alumne) de l'Educació Secundària amb l'objectiu de comunicar la necessitat d'orientació i treball de diferents aspectes amb el professor / a tutor / ai l'alumnat del curs.
RECURS: taula registre de temes a treballar en la tutoria.
1. APROPAMENT A LA TUTORIA AMB EL PROFESSORAT: Dur a terme sessions amb el professorat especialment el nou i sobretot pel professorat de primer i segon de l' ESO. El objectiu és acostar al PAT amb els procediments d'actuació i establir un calendari d'actuacions pel mes d'octubre.
RECURS: activitat 1 fase 1: PAT d'un centre, on cal explicar al professorat les parts del PAT i les seves funcions a realitzar així com les activitats que es realitzen a 1r d' ESO.
2. APROPAMENT A LA TUTORIA AMB L'ALUMNAT: Treballar les perspectives que té l'alumnat en iniciar l'educació secundària obligatòria. Es duran a terme diverses sessions per en la primera emplenar el qüestionari i després treballar-ho a la classe de tutoria.
RECURS: activitat 1.
3. COORDINACIÓ DEL D.O. AMB EL COORDINADOR / A DE 1r d ‘ ESO. Establir al calendari escolar sessions de reunió amb els coordinadors de 1r (aquest coordinador en reunions anteriors amb els tutors dels grups transmet al Departament d'Orientació la necessitat d'intervenció i assessorament amb els diferents grups, d'acord amb les necessitats detectades en aquest primer contacte d'inici de curs amb els alumne) de l'Educació Secundària amb l'objectiu de comunicar la necessitat d'orientació i treball de diferents aspectes amb el professor / a tutor / ai l'alumnat del curs.
RECURS: taula registre de temes a treballar en la tutoria.
martes, 15 de noviembre de 2011
Llibres utilitzats a la sessió
PROGRAMA DE ACCION TUTORIAL 2º ESO: CUADERNO DEL ALUMNO: ACTIVIDA DES Y RECURSOS
VV.AA., ICCE (INST. CALASANZ DE CC DE LA EDUCACIÓN), 2008
SINOPSIS
En la intención de todos está el empeño de diseñar y conseguir una educación de calidad. Una educación así ha de saber conjugar y lograr una equilibrada armonía entre los contenidos científicos-culturales y los contenidos formativo-orientadores. Por ello, la actividad tutoría¡ debe ser considerada como uno de los ejes vertebradores de cualquier currículo de una educación bien programada y practicada. La Editorial ICCE, pionera y comprometida en nuestro país con el desempeño eficiente y eficaz de la Función Tutorial, ofrece unos nuevos materiales y recursos tutoriales actuales, eficaces y funcionales, con la misma ilusión y rigor con que lo ha venido haciendo, desde hace más de tres décadas. Las actividades que se ponen a disposición de los centros educativos en este nuevo "Programa de Acción Tutorial" para el alumnado de la ESO, intentan facilitar y ayudar a los Departamentos de Orientación y a la red tutorial de los Colegios e Institutos a llevar a cabo una intervención tutoría sistemática y rigurosa. Este programa tutorial, que comprende veintidós sesiones de tutoría, para 2°- de la ESO, totalmente desarrolladas, incluye: Cuaderno de Actividades del Alumno, Guía del Tutor y un CD con una documentación amplia y variada. Todo ello, puesto en las expertas manos de los actuales educadores, puede suponer un importante apoyo técnico, didáctico y metodológico, con unas novedosas y sugerentes pautas de actuación.
TUTORIA: TECNICAS, RECURSOS Y ACTIVIDADES
XUS MARTIN GARCIA, ALIANZA EDITORIAL, 2008
SINOPSIS
La tutoría está pensada para atender de modo prioritario la dimensión formativa que han de recibir los chicos y chicas, una tarea que exige que la intervención de los tutores se abra a las preocupaciones de los alumnos, contribuya a su esfuerzo por conocerse mejor, forme competencias para el juicio crítico y el diálogo, sea cuidadosa con las relaciones interpersonales con los iguales y los adultos, impulse la convivencia y la participación del alumnado en la vida del centro y, en definitiva, los haga más autónomos y más solidarios. Hacer frente a la complejidad de estas tareas requiere disponer de herramientas que den respuesta a cada uno de los retos que plantea la acción tutorial.
Este libro se dirige al profesorado de Educación Secundaria Obligatoria que asume la función tutorial de un grupo-clase. En él se ofrecen recursos, reflexiones y propuestas didácticas orientadas a facilitar su tarea diaria con los adolescentes. Pero también se presentan instrumentos para desarrollar un Plan de Acción Tutorial en el que se implique el conjunto del profesorado y ayude a construir una coherente cultura de centro. Este libro está dirigido a profesores, maestros, educadores, estudiantes de magisterio y de cursos de formación de profesorado.
INTELIGENCIA EMOCIONAL Y SOCIAL EN EL AULA. CUADERNO DIDACTICO (I ) 1º ESO
M.A. RODRIGUEZ CASTAÑO, J. CONCEPCION ESTELLES, BRIEF EDITORIAL, 2008
Todo sistema educativo debe tener como principal objetivo conseguir el desarrollo integral de la persona, tanto en su dimensión intelectual, como en su dimensión socio-afectiva. La educación emocional comporta el aprendizaje y la práctica en el aula de habilidades cognitivas y competencias emocionales, que permitirán al alumnado no solo saber vivir satisfactoriamente consigo mismo y con los demás, sino también potenciar su formación académica.
Inteligencia emocional y social en el aula es un programa eminentemente práctico que aspira a potenciar el desarrollo de la inteligencia emocional-social, implicada en la resolución positiva de situaciones complejas. Está estructurado en cuatro grandes bloques temáticos:
• Conciencia de uno mismo
• Conciencia social
• Autogestión
• Gestión de las relaciones
Y responde a unos criterios de planificación a partir de objetivos educativos que comparten en su mayoría todos los docentes. Por eso, es una herramienta especialmente útil para una correcta programación en la tutoría.
GUIA DE ORIENTACION Y TUTORIA (1º ESO): CUADERNO DEL ALUMNADO
(COMPRENSIVIDAD Y DIVERSIDAD)
JOAQUIN ALVAREZ HERNANDEZ, ALJIBE, 2010
SINOPSIS
Material destinado al alumno. Apoya y previene las dificultades en el aprendizaje de distintos aspectos curriculares en esta etapa, que van desde la educación en valores a la estimulación de la inteligencia y técnicas de estudio, las habilidades sociales o la orientación profesional. Es específico y actualizado, con muchos ejercicios, propuestas, lecturas y actividades destinadas al alumno, que son fruto del contacto y trabajo diario con profesores y estudiantes en el aula
ESTRATEGIAS DE PREVENCION DESDE LA TUTORIA. LIBRO DEL TUTOR/A. 1º Y 2º DE LA ESO
VV.AA., EOS GABINETE DE ORIENTACION PSICOLOGICA, 2006
SINOPSIS
Este libro es la guía didáctica del tutor para aprovechar mejor los materiales del alumno de los dos cuadernos siguientes de aplicación recomendada en 1º y 2º de la ESO, pues amplia las actividades y aporta sugerencias para su mejor aprovechamiento
VV.AA., ICCE (INST. CALASANZ DE CC DE LA EDUCACIÓN), 2008
SINOPSIS
En la intención de todos está el empeño de diseñar y conseguir una educación de calidad. Una educación así ha de saber conjugar y lograr una equilibrada armonía entre los contenidos científicos-culturales y los contenidos formativo-orientadores. Por ello, la actividad tutoría¡ debe ser considerada como uno de los ejes vertebradores de cualquier currículo de una educación bien programada y practicada. La Editorial ICCE, pionera y comprometida en nuestro país con el desempeño eficiente y eficaz de la Función Tutorial, ofrece unos nuevos materiales y recursos tutoriales actuales, eficaces y funcionales, con la misma ilusión y rigor con que lo ha venido haciendo, desde hace más de tres décadas. Las actividades que se ponen a disposición de los centros educativos en este nuevo "Programa de Acción Tutorial" para el alumnado de la ESO, intentan facilitar y ayudar a los Departamentos de Orientación y a la red tutorial de los Colegios e Institutos a llevar a cabo una intervención tutoría sistemática y rigurosa. Este programa tutorial, que comprende veintidós sesiones de tutoría, para 2°- de la ESO, totalmente desarrolladas, incluye: Cuaderno de Actividades del Alumno, Guía del Tutor y un CD con una documentación amplia y variada. Todo ello, puesto en las expertas manos de los actuales educadores, puede suponer un importante apoyo técnico, didáctico y metodológico, con unas novedosas y sugerentes pautas de actuación.
TUTORIA: TECNICAS, RECURSOS Y ACTIVIDADES
XUS MARTIN GARCIA, ALIANZA EDITORIAL, 2008
SINOPSIS
La tutoría está pensada para atender de modo prioritario la dimensión formativa que han de recibir los chicos y chicas, una tarea que exige que la intervención de los tutores se abra a las preocupaciones de los alumnos, contribuya a su esfuerzo por conocerse mejor, forme competencias para el juicio crítico y el diálogo, sea cuidadosa con las relaciones interpersonales con los iguales y los adultos, impulse la convivencia y la participación del alumnado en la vida del centro y, en definitiva, los haga más autónomos y más solidarios. Hacer frente a la complejidad de estas tareas requiere disponer de herramientas que den respuesta a cada uno de los retos que plantea la acción tutorial.
Este libro se dirige al profesorado de Educación Secundaria Obligatoria que asume la función tutorial de un grupo-clase. En él se ofrecen recursos, reflexiones y propuestas didácticas orientadas a facilitar su tarea diaria con los adolescentes. Pero también se presentan instrumentos para desarrollar un Plan de Acción Tutorial en el que se implique el conjunto del profesorado y ayude a construir una coherente cultura de centro. Este libro está dirigido a profesores, maestros, educadores, estudiantes de magisterio y de cursos de formación de profesorado.
INTELIGENCIA EMOCIONAL Y SOCIAL EN EL AULA. CUADERNO DIDACTICO (I ) 1º ESO
M.A. RODRIGUEZ CASTAÑO, J. CONCEPCION ESTELLES, BRIEF EDITORIAL, 2008
Todo sistema educativo debe tener como principal objetivo conseguir el desarrollo integral de la persona, tanto en su dimensión intelectual, como en su dimensión socio-afectiva. La educación emocional comporta el aprendizaje y la práctica en el aula de habilidades cognitivas y competencias emocionales, que permitirán al alumnado no solo saber vivir satisfactoriamente consigo mismo y con los demás, sino también potenciar su formación académica.
Inteligencia emocional y social en el aula es un programa eminentemente práctico que aspira a potenciar el desarrollo de la inteligencia emocional-social, implicada en la resolución positiva de situaciones complejas. Está estructurado en cuatro grandes bloques temáticos:
• Conciencia de uno mismo
• Conciencia social
• Autogestión
• Gestión de las relaciones
Y responde a unos criterios de planificación a partir de objetivos educativos que comparten en su mayoría todos los docentes. Por eso, es una herramienta especialmente útil para una correcta programación en la tutoría.
GUIA DE ORIENTACION Y TUTORIA (1º ESO): CUADERNO DEL ALUMNADO
(COMPRENSIVIDAD Y DIVERSIDAD)
JOAQUIN ALVAREZ HERNANDEZ, ALJIBE, 2010
SINOPSIS
Material destinado al alumno. Apoya y previene las dificultades en el aprendizaje de distintos aspectos curriculares en esta etapa, que van desde la educación en valores a la estimulación de la inteligencia y técnicas de estudio, las habilidades sociales o la orientación profesional. Es específico y actualizado, con muchos ejercicios, propuestas, lecturas y actividades destinadas al alumno, que son fruto del contacto y trabajo diario con profesores y estudiantes en el aula
ESTRATEGIAS DE PREVENCION DESDE LA TUTORIA. LIBRO DEL TUTOR/A. 1º Y 2º DE LA ESO
VV.AA., EOS GABINETE DE ORIENTACION PSICOLOGICA, 2006
SINOPSIS
Este libro es la guía didáctica del tutor para aprovechar mejor los materiales del alumno de los dos cuadernos siguientes de aplicación recomendada en 1º y 2º de la ESO, pues amplia las actividades y aporta sugerencias para su mejor aprovechamiento
Setmana del 26 al 29 de Setembre
Planificació d’ activitats.
Orientadora - tutors de 1er. D’ ESO.
. OBJECTIU: Proposar mesures exigents però proporcionades i convèncer als nostres alumnes de les seues possibilitats d’ assolir-les.
. DESENVOLUPAMENT: A la sessió hem revisat els materials aportats tant per part de l’ Orientadora (majoritàriament) com per part meva, així com materials que els tutors havien utilitzat amb anterioritat.
Ens han agradat uns textos per a treballar a la classe de tutoria. Hem arribat a l’ accord del llibre en concret que es treballarà, no sols es tenen en compte els valors humans, més bé fa pensar als alumnes.
L’ encarregat de dur-ho a terme és el tutor/a, sempre amb el nostre suport.
. RECURSOS:
- Diversos llibres de tutoría, tant de fonaments teòrics com llibres per l’ alumne.
- Vídeos.
. AVALUACIÓ: La sessió ha resultat profitosa, els tutors estan a favor que portem la tutoria conjuntament, ells en primera fila i nosaltres com a suport i si cal fer als alumnes alguna xerrada, la qual cosa ens facilita la tasca a tots.
Quedem per a la propera sessió amb tutors, treballar les activitats que durem a terme amb les famílies.
OPINIÓ PERSONAL: Ens ha quedat un poc buit el contingut de l’ elaboració del PAT, ho comento amb la meua tutora i em diu que és més important atendre als tutors, ja que la seva tasca es fonamental, respecte al PAT, nosaltres podem avançar-ho entre les dues i així facilitem la feina a la resta de l’ equip docent.
Aquesta resposta em sembla la de una professional que sap prioritzar les coses importants de cascú dels professionals del centre.
Orientadora - tutors de 1er. D’ ESO.
. OBJECTIU: Proposar mesures exigents però proporcionades i convèncer als nostres alumnes de les seues possibilitats d’ assolir-les.
. DESENVOLUPAMENT: A la sessió hem revisat els materials aportats tant per part de l’ Orientadora (majoritàriament) com per part meva, així com materials que els tutors havien utilitzat amb anterioritat.
Ens han agradat uns textos per a treballar a la classe de tutoria. Hem arribat a l’ accord del llibre en concret que es treballarà, no sols es tenen en compte els valors humans, més bé fa pensar als alumnes.
L’ encarregat de dur-ho a terme és el tutor/a, sempre amb el nostre suport.
. RECURSOS:
- Diversos llibres de tutoría, tant de fonaments teòrics com llibres per l’ alumne.
- Vídeos.
. AVALUACIÓ: La sessió ha resultat profitosa, els tutors estan a favor que portem la tutoria conjuntament, ells en primera fila i nosaltres com a suport i si cal fer als alumnes alguna xerrada, la qual cosa ens facilita la tasca a tots.
Quedem per a la propera sessió amb tutors, treballar les activitats que durem a terme amb les famílies.
OPINIÓ PERSONAL: Ens ha quedat un poc buit el contingut de l’ elaboració del PAT, ho comento amb la meua tutora i em diu que és més important atendre als tutors, ja que la seva tasca es fonamental, respecte al PAT, nosaltres podem avançar-ho entre les dues i així facilitem la feina a la resta de l’ equip docent.
Aquesta resposta em sembla la de una professional que sap prioritzar les coses importants de cascú dels professionals del centre.
Breu argumentació de la normativa d' inici de curs_ 1ª Fase
La resolució esmentada abans (RESOLUCIO DE 28 DE JUNY DE 2011), es la que dicta la Conselleria d’ Educació i que han de seguir els Centres, en el nostre cas ens hem referit a la resolució de secundària.
Aquesta, va signada per les dues Direccions Generals, la d’ Ordenació i Centres Docents i la de Qualitat Educativa.
Tenim les pautes per a realitzar tant les tasques administratives, com les tasques pedagògiques del Centre, entre altres:
• Pla de Foment de la Lectura.
• Pla d’ Atenció a la Diversitat.
• Pla de transició de la Primària a la Secundària.
• Pla d’ Acció Tutorial.
Tots ells inclosos al PEC (Projecte Educatiu de Centre), que l’ Equip Directiu elabora i coordina, així com es responsabilitza de la redacció del PEC, d’ acord amb les directius establides pel Consell Escolar i amb les propostes realitzades pel Claustre.
Aquesta, va signada per les dues Direccions Generals, la d’ Ordenació i Centres Docents i la de Qualitat Educativa.
Tenim les pautes per a realitzar tant les tasques administratives, com les tasques pedagògiques del Centre, entre altres:
• Pla de Foment de la Lectura.
• Pla d’ Atenció a la Diversitat.
• Pla de transició de la Primària a la Secundària.
• Pla d’ Acció Tutorial.
Tots ells inclosos al PEC (Projecte Educatiu de Centre), que l’ Equip Directiu elabora i coordina, així com es responsabilitza de la redacció del PEC, d’ acord amb les directius establides pel Consell Escolar i amb les propostes realitzades pel Claustre.
Resposta al comentari de desenvolupament de la primera sessió.
1a Sessió: Estudiar la normativa d'inici de curs.
OBJECTIU: Sintonitzar la normativa d'aquest curs amb les necessitats dels nostres alumnes de 1r d'ESO.
Assistents: Orientadora, Comissió de Coordinació Pedagògica, representada pel cap d'estudis, els caps de Departament, la mestra de PT, en aquesta primera sessió, també hi ha els tutors de 1r d'ESO. (Jo sóc convidada a estar en la reunió, la qual cosa agraeixo, ja que és un indicador de la confiança que dipositen en mi).
L'objectiu de la orientadora, és demanar la col•laboració dels tutors, indicant pautes d'actuació i col • laborant en les seves necessitats.
Planifiquem les necessitats de:
- Informació.
- Assessorament acadèmic de l'alumnat (l'orientació professional s'hi aborda a partir del segon cicle d'ESO), afavorint la màxima adaptació i participació de l'alumnat de 1r d'ESO al centre, ja que procedeixen d'una etapa educativa diferent a més a més, hi ha alumnes de nou ingrés, als quals cal facilitar la seva integració en el grup classe i al centre en general.
- La planificació d'activitats més concretes, es tractarà en altres sessions.
OBJECTIU: Sintonitzar la normativa d'aquest curs amb les necessitats dels nostres alumnes de 1r d'ESO.
Assistents: Orientadora, Comissió de Coordinació Pedagògica, representada pel cap d'estudis, els caps de Departament, la mestra de PT, en aquesta primera sessió, també hi ha els tutors de 1r d'ESO. (Jo sóc convidada a estar en la reunió, la qual cosa agraeixo, ja que és un indicador de la confiança que dipositen en mi).
L'objectiu de la orientadora, és demanar la col•laboració dels tutors, indicant pautes d'actuació i col • laborant en les seves necessitats.
Planifiquem les necessitats de:
- Informació.
- Assessorament acadèmic de l'alumnat (l'orientació professional s'hi aborda a partir del segon cicle d'ESO), afavorint la màxima adaptació i participació de l'alumnat de 1r d'ESO al centre, ja que procedeixen d'una etapa educativa diferent a més a més, hi ha alumnes de nou ingrés, als quals cal facilitar la seva integració en el grup classe i al centre en general.
- La planificació d'activitats més concretes, es tractarà en altres sessions.
miércoles, 2 de noviembre de 2011
PRACTICUM II: sesiones 1º semana- primera fase
PRACTICUM II: sesiones 1º semana- primera fase: FECHA ACTIVIDAD OBJETIVO RECURSOS Y MATERIALES VALORACIÓN SEPTIEMBRE 12 Acogida Informar al alumnado sobre las normas de ...
martes, 1 de noviembre de 2011
Valoració primera setmana
La primera setmana de feina amb els alumnes, ha estat una mica densa, no oblidem que s'ha tractat de posar èmfasi en la normativa, així com en activitats pastorals que realitza el centre.
La primera sessió la més amena per a ells, va ser com una mena de rencontre, molts d'ells coincidien amb el seu grup de l'any passat va haver absències, 7 alumnes es van traslladar a l'IES, així com 3 alumnes noves que s'incorporen al centre i a la ciutat, ja que els seus pares han tingut un canvi de treball, 4 alumnes que són de la ciutat però que van canviar de domicili i aquest centre els resulta més proper.
En la segona sessió, ja es veieren més acostumats a treballar junts, va transcórrer sense problemes i s'adaptaren perfectament a estar amb l'orientadora i amb mi.
A la tercera sessió, els avancem la tria del delegat de la classe, a més ens donà temps a fer les votacions, van ser força responsables sobre això, l'alumna escollida, és coneguda per tots, està escolaritzada des de l'etapa de primària en el centre i destaca per la seua senzillesa, cooperació i bona companya. fou
En la segona sessió, ja es veieren més acostumats a treballar junts, va transcórrer sense problemes i s'adaptaren perfectament a estar amb l'orientadora i amb mi.
A la tercera sessió, els avancem la tria del delegat de la classe, a més ens donà temps a fer les votacions, van ser força responsables sobre això, l'alumna escollida, és coneguda per tots, està escolaritzada des de l'etapa de primària en el centre i destaca per la seua senzillesa, cooperació i bona companya. fou
Suscribirse a:
Entradas (Atom)